Incitant al zàping

S'ha estrenat a Antena 3 Dando la nota, una espècie de revisió del mític Furor, que va fer fortuna fa una dècada. I és que es tracta precisament d'això, d'un anacronisme tronat que no ve gaire a tomb de res. Un grup de famosos que competeixen a veure qui canta pitjor i que obtenen un reconeixement fictici per fer el boig. És una lleugera patinada d'Antena 3, que fa uns mesos que construeix amb tenacitat una programació familiar, amb la música i els concursos com a pals de paller. No sé si aporta gran cosa veure Carmen Lomana i Florentino Fernández desafinant com guacamais roncs. O Elena Furiase i Josema Yuste fent permanent cara de desubicació. Van tenir l'habilitat d'incrustar-hi Jadel, recent guanyador de Número 1, i aprofitar així una popularitat que intueixo efímera. El més rellevant de tot plegat és la recuperació de Jaime Cantizano, que feia uns mesos que estava fora de circulació, suposem que reciclant-se del tancament de DEC. Va tenir gràcia veure'l cantar Zapatillas d'El Canto del Loco i s'agraeix el devessall de simpatia, però temo que el seu carisma i la seva versatilitat continuen hibernant. Se'l nota forçat i una mica desgastat, incòmode en un format d'entreteniment familiar com aquest. Al cap de cinc minuts ja et vénen ganes de fer zàping. Cap grapa, cap motiu de diversió i uns personatges que generen zero feeling amb l'espectador. El director de càsting de Tu cara me suena potser podria donar-los un cop de mà. Si no, no albiro un recorregut gaire llarg per a Dando la nota.