‘Aigua, infern, cel'

“Era molt pitjor que la mili”,“era un infern”, “no volia persones, volia màquines de matar”. Són només tres de les frases que s'escolten a Aigua, infern, cel, el fantàstic documental de Joan Soler que Sense ficció va emetre dimecres. Les pronuncien els jugadors de la mítica selecció espanyola de waterpolo, medalla de plata a Barcelona 92 i d'or a Atlanta 96, que en són els protagonistes. Es refereixen als mètodes d'entrenament i de disciplina a què els sotmetia el seu seleccionador, Dragan Matutinovic. Segons ells, va militaritzar el període de preparació per a Barcelona 92 i allò no hi havia qui ho aguantés. Ell mateix s'explica també en el documental: “Era un grup bastant indisciplinat i per això vaig fer-los fer coses que habitualment un waterpolista no fa.” Impressionant relat. Al llarg d'una hora apassionant, diversos jugadors exposen el seu punt de vista respecte d'aquells anys de duresa extrema, de glòria i d'amargor. És un gust veure Pedro García Aguado fora de la ximpleria d'Hermano mayor, parlant amb sinceritat del problema que va tenir amb la cocaïna i del suport que va tenir per superar-lo. S'inclou també un homenatge al porter Jesús Rollán i es passa de puntetes, amb molta discreció, sobre els motius del seu suïcidi. La narració de la derrota a Barcelona i la victòria a Atlanta està explicada amb una intensitat insòlita, utilitzant amb talent la paraula, la imatge i el muntatge. Aconsegueix recrear l'emoció d'aquells moments i traspassar-la a l'espectador. Això té molt mèrit.
Enhorabona.