“Es poden fer casaments de qualitat amb pocs diners”

És un ser­vei d'orga­nit­zació de casa­ments, altres cele­bra­ci­ons fami­li­ars i, fins i tot, fes­tes infan­tils amb la filo­so­fia que ha de ser total­ment per­so­na­lit­zat.

A mi m'interessa molt que els nuvis tin­guin un casa­ment fet a mida. No m'agra­den els casa­ments que ja estan pre­pa­rats i t'hi has de cenyir. Es tracta d'inten­tar bus­car afi­ci­ons en comú entre els nuvis i, a par­tir d'aquí, orga­nit­zar tot l'esde­ve­ni­ment. I sobre­tot tenir molt en compte adap­tar el pres­su­post a cada cli­ent i, a més a més, amb els temps que cor­ren ara: es poden fer casa­ments de qua­li­tat però amb poc pres­su­post. En temps de crisi és quan sur­ten les millors idees.

Vaig començar estu­di­ant asses­so­ria d'imatge perquè m'agra­den els temes de moda i comu­ni­cació. Tenia una assig­na­tura que era pro­to­col i orga­nit­zació d'esde­ve­ni­ments i, a par­tir d'aquí, m'hi vaig començar a interes­sar i vaig fer el curs d'espe­ci­a­lit­zació de wed­ding plan­ner a Madrid.

Sí, sem­pre m'ha agra­dat orga­nit­zar fes­tes i con­si­dero que sóc una per­sona cre­a­tiva. Si s'ha de fer alguna cele­bració, jo sóc la que dic de seguida: “No patiu, ja me'n cuido si voleu”. Hi gau­deixo. Sobre­tot deco­rant. Puc estar set­ma­nes ide­ant-ho. Va molt amb el caràcter: depèn a qui li ho pro­po­sis, pot­ser se li fa una mun­ta­nya. Et porta molts ner­vis. Fins que no s'ha aca­bat la festa, estàs patint perquè vols que la gent ho trobi tot bé.

Sí, quan ja havia aca­bat els cur­sos, els meus avis van fer 60 anys de casats i, com a regal sor­presa, els vaig deco­rar tot el men­ja­dor amb paper i tul de tons blancs i grocs, flors natu­rals... Vaig cobrir totes les cadi­res, vaig pen­jar bor­les, vaig fer ger­ros... I en total pot­ser em vaig gas­tar 30 euros! I, a par­tir d'aquí, tot­hom em va començar a dir que havia que­dat molt pro­fes­si­o­nal, real­ment valo­ra­ven molt el que havia fet, i vaig pen­sar: “Per què no inten­tar-ho de manera pro­fes­si­o­nal?”.

Diria que sí. Hi ha empre­ses que també l'ofe­rei­xen però més a nivell de con­trac­tació de ser­veis. En canvi, jo vull pro­mo­ci­o­nar molt la deco­ració, la per­so­na­lit­zació i l'asses­so­ra­ment en la imatge per­so­nal de la núvia, els acom­pa­nyants o l'amfi­trió de la festa. Acom­pa­nyar-los a com­prar el ves­tit o ori­en­tar-los amb el pro­to­col. És un ser­vei afe­git, el de pro­to­col: de vega­des un no sap com actuar en casa­ments i es neces­si­ten unes pau­tes per anar tran­quils en un dia en què s'està nerviós i no es pot dei­xar cap impre­vist al des­co­bert.

Exacte. Les diferències estan en què nosal­tres asses­so­rem més en el tema d'imatge i pro­to­col. Les altres empre­ses pot­ser et bus­quen una este­ti­cien o per­ru­quera però no t'asses­so­ren en quant a l'estil o a l'hora de fer una imatge total d'algú o de l'esde­ve­ni­ment. A més, si cal anar a bus­car par­ti­des de nai­xe­ment a l'Ajun­ta­ment, i por­tar tot el tema de pape­rassa, també es pot fer. Ara vull inten­tar fer un curs de maqui­llatge pro­fes­si­o­nal, per poder ofe­rir aquest altre ser­vei i, d'altra banda, inten­tar col·labo­rar amb pro­duc­to­res, tele­vi­si­ons, cinema...

Als Estats Units i al Regne Unit hi ha molta tra­dició. De fet allà gai­rebé ningú es casa si no hi ha una wed­ding plan­ner al dar­rere. Aquí va venint a poc a poc, sem­pre arriba tot més tard. Al prin­cipi va començar com una cosa molt eli­tista i només s'ho podien per­me­tre per­so­nes de nivell adqui­si­tiu alt; és una des­pesa més dins del pres­su­post del casa­ment.

Ara això està can­vi­ant. S'estan ofe­rint aques­tes filo­so­fies d'ajus­tar el pres­su­post i tot­hom pot con­trac­tar el ser­vei.

Aquí sem­pre ha sigut típic que els pares o les ger­ma­nes s'encar­re­gues­sin d'orga­nit­zar els casa­ments. Ara què passa? Que els pares i els ger­mans tre­ba­llen i la gent no té temps. A més, es fan molts casa­ments civils i a la gent li agrada bus­car un lloc maco i deco­rar-lo. Abans ana­ves a l'església, et casa­ven, es feia un àpat i ja estava. I ara hi ha infi­ni­tat d'opci­ons.

Sí, hi ha casa­ments d'aquí que tenen dames d'honor en comp­tes dels nens que abans por­ta­ven els anells. Ha pas­sat el mateix amb la tra­dició de tirar el ram, total­ment anglesa; abans no es feia, hi havia la tra­dició d'entre­gar-lo a una per­sona que tingués pare­lla i es con­si­derés que era la següent que s'havia de casar. Un altre canvi és fer un còctel a peu dret, més infor­mal, en comp­tes d'un ban­quet, més clàssic i tra­di­ci­o­nal. Les coses estan can­vi­ant i el que ens ha vin­gut de fora està apre­tant molt fort aquí, com els baby showers, que ara comen­cen a estar de moda.

Són les fes­tes que fan les noies que estan emba­ras­sa­des abans que neixi el nadó i en què les seves ami­gues els por­ten regals. Se sol fer un bere­nar i nor­mal­ment són fes­tes on només hi van noies. Són típiques dels Estats Units però també de sud Amèrica. Jo ja sé de gent de Vic que n'ha fet. En comp­tes del bateig hi ha qui pre­fe­reix el baby shower.

No em fa por el que ve de fora. Estem en un moment que ja ens hauríem d'anar reno­vant, conèixer altres coses a banda del típic casa­ment de tota la vida, can­viar una mica. Hi ha hagut uns anys en què els casa­ments han que­dat des­fa­sats: “Jo no em vull casar perquè trobo que és com una comèdia”. I ara si ho fas molt per­so­na­lit­zat la gent diu: “Que bonic que ha sigut aquest casa­ment”.

Ara el que està molt de moda és el fes-t'ho tu mateix: hi ha mil blocs ame­ri­cans i angle­sos que t'expli­quen coses de deco­ració molt atrac­ti­ves i que, pot­ser, estan fetes de paper i, en rea­li­tat, t'han cos­tat un euro. També agrada molt, sobre­tot, el tema vin­tage, recu­pe­rar allò d'abans però moder­nit­zat. En quant a estètica de casa­ment, es por­ten molt rams de flors sil­ves­tres com­bi­na­des amb cartró o paper crêpe. Ara el que agrada més és donar-hi un estil bohemi, no gaire clàssic.

Estan a dins dels casa­ments temàtics: tries una temàtica que t'agradi i ho ambi­en­tes tot al vol­tant d'aquesta, ja sigui inten­tant que sigui una boda cent per cent ecològica o bé donant un estil marítim en casa­ments que es fan a la platja... Hi ha gent també que es casa a l'estil medi­e­val i fins i tot fan un ban­quet medi­e­val i els con­vi­dats van ves­tits com a l'edat mit­jana.

Aquí serà difícil gene­ra­lit­zar la tendència però no impos­si­ble. La gent pot­ser és més tan­cada i encara va amb la men­ta­li­tat d'organ­ti­zar-s'ho amb l'ajut de la família. A Bar­ce­lona ja es coneix més, a diferència d'Osona: fas con­tac­tes amb alguns proveïdors i els has d'expli­car què és un wed­ding plan­ner.

De fet, hi ha molta oferta d'empre­ses espe­ci­a­lit­za­des en casa­ments de pare­lles estran­ge­res. Pensi que a la gent d'Angla­terra els agrada molt el clima d'aquí i, per tant, pre­fe­rei­xen casar-se a Bar­ce­lona, a la platja.

Sí, de fet s'han donat a conèixer amb les noves tec­no­lo­gies. Si no tinguéssim inter­net i no es pogues­sin visi­tar els blocs, segu­ra­ment no es conei­xe­rien perquè això no s'ha esti­lat mai aquí.