Paisatges del Tour

El Tour con­firma que la jaco­bina República Fran­cesa ha estat infi­ni­ta­ment més com­pe­tent que la cen­tra­lista monar­quia espa­nyola. De nord a sud, el pai­satge de l'hexàgon és ele­gant, dis­tin­git i, fins i tot, aris­tocràtic. El Tour té gla­mur. Per què? Els ciclis­tes són els matei­xos i algun port de mun­ta­nya del Giro i de la Vuelta és més dur, però el Tour en té una colla de mítics. Hi ha tres fac­tors que ho expli­quen. Un d'admi­ració: de la cre­a­ti­vi­tat dels fran­ce­sos, encara que només sigui per haver-se inven­tat el París-Dakar, la gas­tro­no­mia, el xam­pany i el Tour. Dels altres dos un és indub­ta­ble­ment el pai­satge, i l'altre és el temps: cada dia del mes de juliol a l'hora del sol després de dinar només s'està bé a davant de la tele mirant el Tour. El ciclisme, tret de les eta­pes de mun­ta­nya, és tediós. Una vin­tena de tar­des segui­des davant del tele­vi­sor són entre­tin­gu­des, sobre­tot, pel pai­satge francès, ben con­ser­vat i amb una obra pública acu­rada. No fa basarda ni quan pas­sen pel cos­tat de mega­zo­nes indus­tri­als. Es podria ense­nyar, sense pas­sar ver­go­nya ni pas­sar res per alt, el recor­re­gut sen­cer entre el Pai­satge favo­rit de Cata­lu­nya i el segon? Entre la Costa Brava i el Delta de l'Ebre?