Crostes a la ràdio nacional

Acabem se sentir per ràdio que les aigües de les audiències tornen a lloc. O és que ho hem sentit malament? La veritat és que els de Catalunya Ràdio ens ho han fet saber d'una manera discreta, sense cap mena de triomfalisme, com si la cosa no fos gaire important. Potser perquè han realment recuperat el lideratge que havien perdut per tan poc que veuen difícil mantenir-lo. Ara mateix, els amics que fem el cafè en un bar de Figueres no disposem de les dades necessàries per poder valorar la situació. En tot cas, coincidim que han fet bé els responsables de les emissores de la Generalitat de donar un cop de timó –canviant algun alt responsable– després que la seva primacia radiofònica, guanyada a pols amb tant d'esforç meritori, s'esvaís com a resultat de la reestructuració efectuada fa uns mesos. El cas més comentat, i probablement el més decisiu, la substitució del conductor matinal, Antoni Bassas, per Neus Bonet.

Es va dir llavors que Bassas i la direcció havien discrepat en la forma d'afrontar la nova temporada. I se'l va enviar als Estats Units. Estic segur que l'Antoni en traurà profit professional, de la nova feina. De la mateixa manera que reconec la professionalitat de la seva substituta. Però les coses no han anat tan bé com creien els responsables d'aquell cop de timó, es va perdre audiència i ha calgut rectificar. És de savis fer-ho. El matí de Catalunya Ràdio s'encomana per al curs vinent al Manel Fuentes, el dels Problemes domèstics, per no anar més lluny. Com que tots som simpatitzants de l'emissora nacional de Catalunya, n'esperem el millor. Però...

Però... Els ciutadans fidels, com els quatre amics que seiem al voltant del cafè, encara ens preguntem quins varen ser els motius reals del canvi de fa un any. Potser fou una casualitat, però no és gens difícil de relacionar la decisió errònia amb aquell comentari d'un polític prou influent que va dir que a l'emissora hi veia encara una «crosta nacionalista». I pensem sense voler en la tertúlia dels dimarts –la dels «tres tenors» Foix, Portabella i Sanuy–, que ella sola mereixia la fidelitat dels oients a l'emissora.

«Creieu que els tenors tenien ‘crosta nacionalista'?», pregunta un dels amics.

Els altres callem un moment. Què volia dir aquell personatge –gris llauner de la política, potser útil al partit per a les feines més obscures– quan pronunciava al Parlament del seu país la paraula nacionalista? No ho sabem però ens ho podem imaginar. Però ¿com pensava que hauria de ser una ràdio nacional –de qualsevol país del món–, sinó nacionalista, amb crosta o sense?

Ho deixem córrer. I acabem decidint que la Neus Bonet paga uns plats que ella no ha pas trencat. I que al directiu destituït li passa el mateix.