«Toma cero»

Tele 5 acaba d'estre­nar aquest dilluns un nou con­curs a la franja de ves­pre, que fa tàndem amb Pasa­pa­la­bra (el nou s'emet just abans del veterà). És una estratègia que Cua­tro fa temps que uti­litza, això d'eme­tre dos con­cur­sos seguits, però tinc dub­tes que a Tele 5 rut­lli bé. En tot cas, el nou espai, Toma cero y a jugar..., no aporta cap nove­tat. És ben bé un bar­rig-bar­reig de molts con­cur­sos ante­ri­ors. Té una mica de quiz show clàssic –amb pre­gun­tes de cul­tura gene­ral i tres opci­ons de res­posta per triar–; té un xic més d'Allá tú –sobre­tot en l'estètica i en el panell amb les diver­ses quan­ti­tats que que­den ama­ga­des a les lli­bre­tes (equi­va­lents a les cai­xes del con­curs de Jesús Vázquez)–; la decisió final –arris­car-se i obrir o que­dar-se amb l 'oferta del pro­grama– és com a Trato hecho, i, sobre­tot, el con­junt recorda molt Money, money. I és que tot (o gai­rebé tot) ja està inven­tat a tele­visió. La supo­sada nove­tat de Toma cero és que els con­cur­sants, en comp­tes de sumar, res­ten; en comp­tes d'anar acu­mu­lant diners, han de mirar de no per­dre'n. En el fons, desen­ga­nyem-nos, és el mateix. Tot i això, no és un mal con­curs. Pot­ser no és inno­va­dor, però entreté sense les estridències d'altres. Apro­vat just.