‘La Riera'

En la tele­no­vel·la s'exem­pli­fi­quen, més que en cap altra ficció, aquells pac­tes no escrits entre guio­nis­tes i espec­ta­dors, una espècie de no-agressió emo­ci­o­nal, perquè el serial fun­ci­oni com a comodí de con­fort. Per mol­tes tom­ba­re­lles argu­men­tals que s'escri­guin, hi ha d'haver l'escena recon­ci­li­a­dora amb l'audiència. Per això, en Sergi i la Mari­bel van pro­ta­go­nit­zar el final feliç de la història d'amor i l'última seqüència de La Riera. Abans dels t'estimo que poden sem­blar naïfs, hi ha els grans moments inter­pre­ta­tius que es reser­ven als actors sèniors, con­fes­si­ons entre pares i fills, diàlegs hones­tos, com el de la Mercè, matri­arca i àncora de la sèrie, amb en Lluís,o quan en Gui­llem Almeda comença amb un “he fet coses ter­ri­bles”.