Lluís Caelles

He titu­lat Lluís Cae­lles però també hau­ria pogut escriure Esteve Soler. Perquè tant l'un com l'altre repre­sen­ten el peri­o­dista pica­pe­drer, que tant et cobreix una catàstrofe nuclear a Fukus­hima com munta la parada a la plaça major de Kíev per expli­car l'enèsima revo­lució trun­cada, o se'n va a Gaza a nar­rar el que abans que ell altres han expli­cat. Esteve Soler sem­pre torna al canal 3/24, però quan era a Was­hing­ton les seves cròniques, que no por­ta­ven la firma ruti­lant del seu pre­de­ces­sor, eren tant o més excel·lents.
I Lluís Cae­lles, amb l'accent del Pallars Jussà, viu el que explica, i, lluny de crear-se un estol d'estre­lles al vol­tant, és d'aquells peri­o­dis­tes que creen voca­ci­ons. Després, ja vin­dran les frus­tra­ci­ons.