“Tinc molt èxit entre els nens”

Hi estic encantada. He tingut i tinc una molt bona experiència, amb uns companys excel·lents. Amb Chicote ja érem amics d'abans. Quan em van venir a buscar vaig acceptar de seguida perquè em van assegurar que donarien valor a la cuina i a la feina dels cuiners. Els concursants ens han de conquerir per la seva conducta, pel treball en equip, per la capacitat de lideratge, d'improvisació, de sorprendre'ns... És un programa dinàmic i divertit, ple de reptes i de passió, amb llàgrimes i riures. Aquest cop s'apuja el llistó, hi ha més xefs i també més dones xef, amb perfils que van del clàssic a l'avantguardista. Jo l'afronto més relaxada i crec que l'espectador em podrà conèixer més.

Molt. El que més m'agrada és anar al mercat a Elx i que la gent em reconegui i em cridi pel meu nom. Parlo amb tothom. M'encanta veure les novetats i comentar els productes amb els camperols. Del meu pas per televisió el que més em sorprèn és la reacció dels nens. És increïble la quantitat de nens de 10 a 13 anys que demanen als seus pares com a regal d'aniversari que els portin a dinar al meu restaurant!

No, no, es mengen el menú de degustació complet! Jo em moro quan ho veig! Estem parlant de 19 plats que arriben a la seva taula com ho fan a la dels altres comensals. Veure aquesta passió en els nens és el més maco que hi ha. Jo tinc dos fills, un noi i una noia, que sempre han estat els meus tastadors nats. Són els meus primers crítics perquè tenen un paladar entrenat i la saviesa del carrer. Ara ja són grans: el noi és enginyer i porta la gestió del restaurant i la noia és periodista i sommelier i s'ocupa de la sala.

No, tot el contrari. Fa temps que aquests talent shows són un èxit en països del món tan importants i amb una televisió tan competitiva com són ara els Estats Units, i jo em preguntava com podia ser que triguessin tant a arribar aquí. Ara que hi són agafarem carrera i ja no pararem, ja ho veureu. Perquè aquí tenim els millors cuiners i la millor cuina. Està molt bé que arribin a la gent, tenen molta repercussió.

D'entrada ve molta més gent al restaurant i la cuina té visibilitat. Fa uns anys preguntaves en una escola qui volia ser cuiner i no aixecava la mà ningú. Ara passa tot el contrari i és excel·lent, però els professionals hem d'ajudar perquè els nens i les nenes entenguin que és una professió tan maca com dura, que de Ferran Adrià només n'hi ha un. No hem de potenciar la fama i els aplaudiments, sinó la feina.

De les meves àvies. Si avui en dia em veiessin fent un cruixent d'embotit o de marisc potser me'l tirarien pel cap [riu] perquè no l'entendrien, però elles van ser les que em van inocular la il·lusió per la cuina i les ganes d'innovar. Sóc de tradició (s'ha d'aprendre a fer coccions al seu punt!), però sempre busco anar més enllà. El món dels cruixents m'apassiona i m'emociona. Ja de petita m'agradava molt menjar blat de moro i ametlles pel soroll que feien. Els cruixents fan que el comensal pugui gaudir del plat amb més sentits que el gust o la vista. El primer que fan és sentir-los a través de l'oïda i això els crida molt l'atenció, els sorprèn agradablement. A més gaudeixen dels seus volums, de l'estètica...

A Elx hi estic molt bé. Visc en una zona de privilegi, a 10 quilòmetres del mar i amb la Vega Baixa a un pas. Tinc horta i Mediterrani alhora. Poca carn però un bon corral que faig servir molt. A Elx gaudim dels avantatges de viure en un poble i també tenim les grans capitals a un pas gràcies al TGV i l'aeroport.