Adéu al senyor Bachs
Mor, als 70 anys, el presentador Josep M. Bachs, una icona dels inicis de TV3 i un referent de la ràdio i la televisió en català
a l'hora de posar les bases de l'entreteniment televisiu català
“Senyores i senyors, tanquem la paradeta.” Amb aquesta frase, Josep Maria Bachs acomiadava cada tarda, durant tres temporades, del 1986 al 1989, el programa Filiprim, un dels concursos més populars de la història de TV3. L'expressió, 25 anys després, ha quedat lligada al personatge i a l'imaginari col·lectiu de diverses generacions que van créixer amb un tipus d'entreteniment que apostava pel llenguatge proper, l'humor a voltes absurd i la personalitat del presentador, que se sabia acompanyar de secundaris excel·lents en el seu paper com ara l'Encarregat (Jaume Sorribas) i l'Avi (Llàtzer Escarceller). Per tot això, va esdevenir un referent televisiu. Per Filiprim, Bachs va guanyar un premi Ondas.
“Probablement, és la figura més popular dels concursos al nostre país”, va escriure sobre el conegut senyor Bachs el crític Josep Maria Baget-Herms (1944-2004) en el seu llibre La nostra sobre els vint anys d'història de TV3. Baget-Herms feia referència a Tres i l'astròleg (1984), que va significar el debut de Bachs en la cadena catalana, la qual feia un any que havia començat les emissions. Josep Maria Bachs dirigia i presentava el concurs, que tenia l'astrologia com a eina de joc i en el qual participava l'astròleg Joaquim Teixidor. També hi col·laboraven els humoristes Tom Roca, Romeu i Jaume Perich. Al plató també hi havia dues hostesses, “un detall irònic que reflectia les seves intencions de prendre's de broma fins i tot la televisió”, escrivia el crític.
El sentit de l'humor de Josep Maria Bachs era una de les característiques del presentador. Mari Pau Huguet, que hi havia treballat, ho recordava ahir en declaracions a Els matins de TV3: “Se'n reia d'ell mateix”, explicava la presentadora, que el va definir com “tot un senyor” i el seu “pare professional”. Mari Pau Huguet es va referir també a la timidesa de Josep Maria Bachs, que combatia amb el famós bigoti, “postís”, però que li conferia molta personalitat. “Quan es pensava en un presentador d'entreteniment, es pensava en Bachs”, va assenyalar.
En una entrevista al diari Avui, el 17 de novembre del 1989, amb motiu del premi Ondas que havia rebut per Filiprim, el periodista Miquel Botella escrivia sobre les “imatges equivocades” que pot crear la televisió: “El senyor Bachs dels concursos és una persona d'allò més seriosa.” I el presentador contestava: “Jo sóc molt seriós, el que passa és que les bromes van intercalades. La meva manera de ser sempre ha estat així.”
El periodista Salvador Alsius, també als platós de TV3, va subratllar ahir que Josep Maria Bachs va ser un gran comunicador i en va destacar el tarannà innovador i pioner a l'hora de posar els fonaments d'una manera de fer televisió: “Traspassava la pantalla, arribava a la gent.” Alsius també va recordar la faceta més periodística de Bachs: “Tots el coneixem des de l'entreteniment, però ell era una persona molt sòlida i culta, i això el va portar a presentar també informatius”, assenyalava Salvador Alsius.
Bachs, nascut al barri de Gràcia de Barcelona el 1944, va començar la seva carrera com a periodista a Ràdio Joventut. Un altre històric de la comunicació del país, Àngel Casas, que mantenia amb Josep Maria Bachs una gran amistat, explicava en declaracions a l'agència Europa Press que va iniciar el seu camí professional al costat de Bachs en el programa Barcelona internacional de Ràdio Joventut, “el primer en català després de la Guerra Civil”, recordava Casas.
A Ràdio Joventut, Bachs va presentar el mític programa d'humor El sacapuntas (1975), acompanyat de Josep Maria Pallardó i Jordi Estadella. El sacapuntas es pot considerar l'embrió dels programes de paròdia, ja que els locutors interpretaven tota classe de personatges populars, des de polítics fins a esportistes, amb uns guions delirants. La paròdia de l'actualitat ha estat imitada posteriorment, primer en altres emissores, i després a la televisió. Per Àngel Casas, “Bachs es va inventar la ràdio i n'era un dels referents més grans.” Hi va afegir que “va saber crear un univers diferent del que estàvem acostumats”. Per Casas, amb la mort de Bachs, “es perd un mite” de la comunicació del país. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, també va lamentar ahir la mort de Bachs, de qui va destacar que era una “persona entranyable'' i un “bon comunicador''. Mascarell va recordar que Bachs ha estat de les persones que han donat forma a la televisió de Catalunya “amb cara, veu, expressivitat i coneixement''.
Casat des del 1989 amb la periodista Lola Cuadrado, el funeral es farà avui a dos quarts de dotze del migdia al tanatori de les Corts de Barcelona.
Homenatjat l'any passat
El festival Zoom Igualada va homenatjar l'any passat Josep M. Bachs. El presentador havia tornat a la televisió el 2008, a Barcelona TV (BTV), amb el magazín matinal Connexió Barcelona. Els últims anys s'havia dedicat a la ràdio amb programes a Catalunya Ràdio, Ràdio 4 i RAC1. En l'emissora del Grup Godó havia col·laborat amb el programa La primera pedra, amb la secció Senyor Bachs, què passa?.
Els inicis de Bachs, però, com passa amb la majoria de comunicadors del país, són a la ràdio. De Ràdio Joventut va passar a TVE a Catalunya, on va treballar deu anys a Informatiu Miramar, Opinió i Giravolt. Després va ser una de les cares fundacionals de TV3, amb programes com ara Filiprim, Tres i l'astròleg, La parada –que va significar la seva estrena en un magazín en horari de màxima audiència, amb entrevistes i cobrint l'espai i el record deixat per Àngel Casas– i Dicciopinta. El 1993 es va estrenar a la televisió a Espanya i va substituir Jordi Estadella en el concurs Un, dos, tres. El 1996 va tornar a TV3 amb més concursos com ara Si l'encerto l'endevino (1997) i A+A+ (2003). A propòsit del premi, l'any passat, i convidat a Els matins, Helena García Melero li va preguntar amb què es quedava de la televisió: “Com de bé m'ho vaig passar; em divertia, m'ho vaig passar pipa.”