El Camp i l'Ebre es quedaran sense televisió analògica aquest 31 de desembre

El CAC assegura que la cobertura serà millor i tot que l'actual, i justifica que molts canals públics encara no s'hi hagin posat

El con­se­ller del Con­sell de l'Audi­o­vi­sual de Cata­lu­nya (CAC), San­ti­ago Ramen­tol, recorda que la res­pon­sa­bi­li­tat que l'encesa digi­tal arribi a temps a tot el ter­ri­tori és del govern català, que «es va com­pro­me­tre que la cober­tura sigui d'abast uni­ver­sal». En aquest sen­tit, està tran­quil perquè «de zones obs­cu­res ja n'hi ha en analògic, i ara que­da­rien encara més en evidència, tot i que en prin­cipi el resul­tat final ha de ser millor que l'actual». A banda de grans cen­tres emis­sors, com el de la Mus­sara, hi ha ajun­ta­ments que tenen ree­mis­sors pro­pis en una certa situ­ació d'«al·lega­li­tat», admet Ramen­tol, i, a més, per arri­bar a cer­tes urba­nit­za­ci­ons més pro­blemàtiques també se solen sig­nar acords amb els veïns per implan­tar gat files, una mena de dis­po­si­tius espe­ci­als a petita escala. «Tot ple­gat hau­ria de fer pos­si­ble que la cober­tura fos total, i en cas que encara hi hagi petits focus sense, l'última solució seria que s'hi arribés via satèl·lit», recorda el con­se­ller. En prin­cipi, en tot cas, com que els repe­ti­dors de la TDT estan situ­ats als matei­xos cen­tres emis­sors, la majo­ria de la població no caldrà ni tan sols que toqui l'ori­en­tació de l'antena per poder rebre les imat­ges en digi­tal. «A zones com el Maresme o el Ripollès ja es va fer l'apa­gada analògica el 30 de juny, i tret d'alguns pro­ble­mes pun­tu­als al Mont­seny, no he sen­tit massa pro­tes­tes, així que no hi deu haver anat del tot mala­ment», exem­pli­fica Ramen­tol, que recorda que «si no ja s'hau­rien recla­mat, perquè per a molts no hi ha res pit­jor que no es vegi la tele­visió».

Nova indústria cul­tu­ral

El calen­dari fixat per la Gene­ra­li­tat el novem­bre de 2007 deter­mi­nava que, a les qua­tre regi­ons en què s'ha par­tit la demar­cació de Tar­ra­gona, ja hau­rien de fun­ci­o­nar tots els canals públics i pri­vats, tot i que a la majo­ria del país el més calent encara és a l'aigüera. El CAC ho dis­culpa: «en prin­cipi els canals públics havien de ser només locals, però com que l'espai és limi­tat, la Gene­ra­li­tat va ofe­rir als ajun­ta­ments que en com­par­tis­sin per mitjà de con­sor­cis, i ho van accep­tar», exposa Ramen­tol, que pros­se­gueix: «Però no és fàcil posar d'acord els muni­ci­pis, i no només pel color polític ja que, a més, la situ­ació és can­vi­ant; quan es va crear hi havia alcal­des molt favo­ra­bles que han can­viat, i al con­trari». Per això entén que s'hagi endar­re­rit la posada en marxa dels canals nous, que defensa perquè «també cre­a­ran una nova indústria cul­tu­ral al seu vol­tant», amb casos com els de Mataró, Lleida o, ara, Tar­ra­gona.

Opti­mista per al futur

Ramen­tol també es mos­tra opti­mista pel futur de les noves tele­vi­si­ons: «a Cata­lu­nya hi ha mol­tes tele­vi­si­ons locals, i totes han sobre­vis­cut, pot­ser vint anys, com han pogut, sí, però mol­tes sense explo­tar la publi­ci­tat local». «A més ara –afe­geix– cada cop és menys car fer tele­visió, ja que es pot fer amb deco­rats vir­tu­als, mes­cla­dors i apa­rells infor­ma­tit­zats, o càmeres menys sofis­ti­ca­des».

De 14 a 16 canals locals

Segons dades del CAC, el panorama audiovisual al Camp i l'Ebre tampoc no hauria de canviar tant amb la TDT, si es té en compte que tot just es crearan dos canals locals més, fins als 16 (comptant els quatre que pertoquen a cada regió: Ebre, Penedès, Baix Camp-Priorat i Tarragonès-Alt Camp i Conca). I és que segons el CAC, en analògic, hi emetien un total de 14 cadenes locals, 9 de municipals (quatre a la Ribera d'Ebre, tres al Baix Camp, una al Baix Penedès i una al Priorat) i cinc de privades (dues al Tarragonès, dues al Baix Ebre i una al Baix Camp). En les 21 demarcacions digitals en què s'ha dividit Catalunya, hi haurà un total de 96 canals (quatre en cadascun dels 24 multiplex): 37 de públics (quatre de municipals i 33 gestionats per consorcis) i 56 de privats, si bé tres van quedar deserts.

La TDT ja és majoritària

El darrer informe fet públic la setmana passada per l'ens estatal Impulsa TDT confirma que el consum de televisió digital ja ha superat el d'analògica, amb una quota de pantalla respectiva a l'agost del 43,4 i el 35,5%. Al juliol es van vendre a l'Estat 1.146.000 aparells, rècord mensual absolut, i ja arriben als 21 milions distribuïts en onze milions de llars, un procés que s'ha accelerat per l'apagada que ja han fet diverses regions. Es calcula que el 96% de la població ja pot rebre el senyal de la TDT, si bé encara hi ha més d'una quarta part dels edificis que no tenen adaptada l'antena col·lectiva. A Catalunya, el nivell de penetració s'acosta al 75% de ciutadans.

L'informe també recorda que, tot i l'aprovació de la TDT de pagament el 13 d'agost, els sintonitzadors per a la resta encara són vàlids (probablement Mediapro en regali als clients de Gol TV). Però Ramentol critica l'autorització perquè «només beneficia uns quants i fa que el govern incompleixi els compromisos, ja que havia dit que la TDT seria de franc».

«A Nadal no li interessava la TDT, però això ara ha canviat»

Va ser el ministeri d'Indústria qui, a l'hora d'aprovar el decret del pla tècnic estatal per al desplegament de la TDT, va dividir pel mig les comarques centrals del Camp de Tarragona, fet que impedeix que ara hi pugui haver una única televisió pública de referència a la regió. Santiago Ramentol, en tot cas, va més enllà i també hi busca raons al mateix territori: «llavors manaven Nadal a Tarragona i Pérez a Reus, dues personalitats fortes que feien gairebé impossible que es posessin d'acord», explica. El conseller del CAC exemplifica: «a Nadal no li interessava la TDT, i per això Valls es va postular per assumir el lideratge, si bé en canviar el color polític a Tarragona això també ha canviat». A la regió de Reus, pel seu cantó, «es van haver de fer dos canals públics, un dels quals estrictament municipal», tal com preveia la llei per a casos «excepcionals». I és que a fora de la capital del Baix Camp, només s'ha permès en tres municipis de l'àrea metropolitana: Barcelona, Badalona i l'Hospitalet. Això sí, en altres regions també s'han establerts pols públics diferenciats, com per exemple al Vallès Occidental amb fronts liderats per Sabadell i Terrassa, o la Garrotxa i el Ripollès, amb Olot i Ripoll. En tot cas, Ramentol justifica plenament la creació d'una televisió pública al Camp, paper que, mentre no canviï el panorama –les televisions de Reus i el Baix Camp encara van per llarg, com la del Vendrell i Vilafranca– jugarà TAC12: «té molt de sentit en el context d'aquesta àrea, ja que a més a més els mitjans del Camp han de fer de lligam amb la ciutadania per qualsevol problema que aparegui en la petroquímica.»

Una sola demarcació al Camp?

Xavier Abelló, gerent de TAC12, es mostra més crític amb el pla estatal que va partir el Camp en dues demarcacions digitals diferents, i advoca per reunificar-lo en la pràctica. «Personalment crec que s'hauria de racionalitzar, perquè en un territori com aquest s'hauria d'apostar perquè hi hagués almenys una televisió pública de servei a la ciutadania», reflexiona. En aquest sentit, Abelló es manté a l'expectativa perquè creu que a partir del 3 d'abril, quan s'hagi consumat l'apagada analògica arreu, «és possible que l'Estat es plantegi mesures per modificar el mapa, o obrir vies de col·laboració entre canals». Segons ell, de fet, ja hi ha «un precedent al Maresme», on «s'havien adjudicat dos canals i creat dos consorcis, al sud i al nord, però ara estan en un procés de col·laboració per unificar serveis». Creu que podria passar el mateix al Camp, amb la dificultat que «és més complicat perquè allà es tracta d'una sola comarca, i aquí caldria posar-ne d'acord cinc».



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.