La BSO de la tele s'escolta a internet

a uns dies, el 12 de gener, en la clo­enda de l'infor­ma­tiu 2324 del canal 3/24, que a tall de vide­o­clip recull les imat­ges de la jor­nada, s'acom­pa­nya­ven les fotos més simbòliques amb la versió que de la cançó She de Char­les Azna­vour, però popu­la­rit­zada per Elvis Cos­te­llo arran de la BSO de la pel·lícula Not­hing Hill, ha fet el duet She and Him en un reco­pi­la­tori de clàssics. De la mateixa manera que atri­bu­ei­xen amb noms i cognoms del fotògraf les imat­ges que tan­quen el dia, el res­pon­sa­ble del vídeo Sergi A. Min­guell també deta­lla qui canta i de quina peça es tracta. Per això vaig des­co­brir que She and Him han publi­cat un àlbum de clàssics, que es troba també en una llista a l'Spo­tify. L'auto­ria de la música que sona a la tele es troba a fal­tar sovint, sobre­tot quan el pro­grama hi posa molt d'èmfasi, quan es des­taca la banda sonora no tant per ambi­en­tar el que estem veient o com a ele­ment propi de les tran­si­ci­ons del mun­tatge sinó com a peça clau. El con­vi­dat n'és un exem­ple claríssim i la seva llista de Spo­tify, una de les més con­cor­re­gu­des pels usu­a­ris del ser­vei, demos­tra com es va a bus­car a la xarxa el que no veiem com a espec­ta­dors. Espe­ci­al­ment en els anun­cis. La publi­ci­tat, que molts anys abans que ho fes­sin les sèries, usava les cançons com a esquer –a finals dels anys noranta les com­pa­nyies dis­cogràfiques van edi­tar diver­sos reco­pi­la­to­ris sobre la música dels espots–, ser­veix actu­al­ment no només com a pro­moció –Estre­lla Damm, per exem­ple–sinó com a pres­crip­tor, ja que la feina de des­co­berta fa temps que la tele, en el for­mat clàssic de magazín musi­cal espe­ci­a­lit­zat, l'ha dei­xat de fer. Però la feina és de l'espec­ta­dor, que, si s'ha engan­xat a la melo­dia, o té el Sha­zam a punt o ha de fer cerca a inter­net. En un espot de colònia etèria com és Anaïs Anaïs de Cac­ha­rel, men­tre hi veiem nim­fes enjo­gas­sa­des en un bosc, de fons sona Myth de Beach House. Tota una delícia. Una altra cosa són els tràilers de les sèries, com el de Vel­vet, que per fer-nos-en recor­da­tori fan que no ens puguem treure del cap Stay de Sam Smith.

F