“En cas de dubte, no gravem”

Fa temps que faig reportatges periodístics, ja des de Callejeros abordava temàtiques de denúncia social. Sí que estic molt contenta amb aquest programa, però és una continuació del que sempre he fet. Cert que fins a Encarcelados havíem reflectit realitats d'aquí i amb la sèrie de reportatges de les presons vam fer per primer cop el salt a realitats internacionals.

No, certament En tierra hostil i Encarcelados són molt més durs, quant a realitats que mostren, però també a Viajeros ensenyàvem realitats poc amables que pots veure fent el turista. La diferència és que ara hem estat a llocs on les càmeres no són ben rebudes, la gent no es vol explicar. Ens ha costat molt aconseguir testimonis que viuen en aquestes zones en conflicte i que es vulguin posar davant la càmera i parlar obertament. Hem estat en llocs on és difícil treure informació, fins i tot zones on als periodistes els costa la vida, com a Mèxic.

És veritat que en alguns països on hem estat es vivia pràcticament una guerra. A Brasil, hi havia un foc creuat entre els traficants i la policia que vol netejar les faveles, o a Mèxic, on el poble s'ha alçat amb armes contra els narcos; a Veneçuela, la inseguretat és molt elevada... És una manera d'estar en primera línia i d'explicar-ho. Jalis de la Serna ha estat a Ucraïna en plena guerra.

Hem tingut la sort que s'hi hagi apostat, perquè la tele és un negoci. I a més, l'audiència ha respost: vam estrenar En tierra hostil amb un reportatge sobre l'Àfrica, centrat en el coltan, que la majoria de gent no sap el que és, i que s'aconsegueix al Congo perquè tots tinguem mòbils, i que sigui líder d'audiència el dimarts amb més de tres milions d'espectadors demostra que aquestes qüestions sí que interessen. És una molt bona notícia.

No, perquè anem amb molt de compte. Molts moments hem deixat de gravar perquè ho vèiem perillós. Tinc dos fills i una família i ho portem tot molt preparat, i en cas de dubte, de no veure-ho clar, ens tirem enrere. Hi ha situacions que sí que t'atemoreixen: a Veneçuela hem entrevistat un grup de segrestadors professionals; a Colòmbia, la banda criminal més important, o el comando Vermelho del Brasil... Però abans havíem pactat el que ens interessava, el seu punt de vista, no entrevistar uns criminals perquè sí. Som sensats, no herois. L'equip té molts anys de professió al darrere; molt de carrer, sempre sabent la perillositat que hi ha.

El 97% dels casos que vam trobar a les presons era gent normal; alguns havien estat vinculats al món de les drogues però la majoria no. Gent que per la crisi els havia anat malament i havia pres una mala decisió fent de mula i estava vivint un malson, una vulneració flagrant dels drets humans. El més difícil, però, va ser aconseguir els accessos per gravar-hi amb càmeres.