“No descarto en absolut tornar al directe”

Doncs bé, continuo a TV3, treballant en el departament d'atenció a l'espectador. Tot i que no em vegin no n'estic desvinculada; em dedico a contestar totes les consultes que se'ls puguin plantejar. Cada dia ens arriben diverses preguntes.

La veritat és que en tinc moltes ganes. És el meu món, és el que sé fer i, més bé o més malament, és el que sempre he fet. He sentit que els espectadors formaven part de la meva família i em sap molt greu perdre aquest contacte, els he tingut cada dia molt a prop.

Tot té un inici i un final, però en aquest cas confio que no s'ha acabat del tot. No descarto en absolut tornar. Alguna vegada he mantingut converses amb la direcció de la cadena, de la mateixa manera que també he tingut alguna trucada de fora preguntant-me què feia i què m'agradaria fer. Són qüestions que estan volant per l'aire i que en qualsevol moment es poden fer realitat. Amb el pas del temps arribarà la resposta.

La veig a la feina. A casa, si
no està engegada, tampoc
la trobo a faltar.

Sí, estudio xinès, cinquè d'alemany, italià i també anglès.

Sí, encara continuo ballant, vaig amb la Coco Comín, faig diverses disciplines de ball, entre les quals jazz. Sempre intento omplir les hores que sóc a l'acadèmia.

Doncs, en aquests moments,
la veritat és que no em cal.
De vegades em pregunto què faria si ara tingués parella i òbviament és clar que hauria de deixar coses, però no la trobo a faltar. Tinc amics i amigues solters de tota la
vida i sempre em diuen que s'està molt bé sol.

Les disciplines que faig amb la Comín són d'aquelles en què no et cal parella. Això és una sort, però si volgués fer algun ball de saló sí que necessitaria una parella i en lloc de l'escombra sempre hi ha algun home per allà, encara que és molt difícil trobar homes que ballin bé. A Lleida som tan ferms que els homes, fins i tot, són balladors. Hi ha molta afició al ball a la Terra Ferma.

En un poble de la Franja que es diu Estopanyà. Ma mare és d'allà i el meu pare de Lleida, però tota la vida hem viscut a Lleida.

Sí, l'he viscut al poble amb els meus avis, i sobretot a l'estiu a la festa major, però és que, a més, a Lleida el meu pare feia
de pagès i a casa teníem terres. Encara ara la gent de Lleida continuem tenint aquell esperit de poble, en el millor sentit de la paraula, i que no es pot perdre perquè és un dels nostres senyals d'identitat, és una de les característiques de la gent de la Terra Ferma.