Adéu als romàntics
Les relacions tòxiques i l'oda a les imperfeccions donen un tomb al gènere amb un humor més àcid
o ‘True Love'
han liderat aquest canvi
de tendència
Ni Jane Austen, ni Bridget Jones. La tendència actual de la ficció televisiva s'encamina cap a la comèdia antiromàntica. El to agredolç sempre ha estat el contrapunt realista, necessari, a un dels gèneres de les sèries de ficció que jugava més amb els tòpics de les relacions de parella i de la idealització de l'amor. La televisió britànica ha estat pionera en aquest aspecte amb sèries de tall dramàtic i corals –un repartiment ampli permet fer interaccionar els protagonistes en una xarxa de relacions creant un mosaic– com ara Dates (Channel 4, 2013), molt fosca, i True Love (BBC, 2012). Aquesta última sèrie, de la productora de la pel·lícula Love Actually, no versava sobre el món de les cites, sinó sobre diferents aspectes de l'amor, des d'un punt de vista molt ampli.
En canvi, les últimes comèdies romàntiques emeses exemplifiquen clarament aquest tomb –en certa manera, una reinvenció del gènere, amb un humor quotidià i vivencial–, i aposten per un ventall de relacions complexes, fins i tot tòxiques i addictives. Són comèdies en què, més que l'amor, ens vénen a explicar que la vida és això.
La nova comèdia romàntica fuig de l'embafament, un altre clixé que s'hi ha imposat, i es converteix en l'antítesi. Aquest és el cas de la sèrie britànica Catastrophe ; el canal de pagament Movistar+ n'ha emès les dues temporades, de sis episodis cadascuna. El diari The Guardian la va qualificar com “la comèdia romàntica per als espectadors al·lèrgics a la comèdia romàntica”. I hi afegia adjectius com ara “honesta”, “autèntica” i al mateix temps “indecentment divertida”. Alguns diàlegs de la convivència entre Rob, un executiu publicitari de Boston, i Sharon, una professora irlandesa a Londres –es coneixen una nit i ella es queda embarassada accidentalment– són molt identificatius, quotidians: “Per què estem veient això?”, pregunta ell; “Perquè Mad Men ha acabat i Joc de trons encara no ha tornat”, li contesta ella.
Un altre dels títols que s'inclouen en aquesta tendència de l'antiromanticisme televisiu és You're thee worst, estrenada a l'Estat per Comedy Central. L'actiu d'aquesta comèdia romàntica diferent és que els protagonistes no responen al perfil d'adorables, sinó que tenen caràcters autodestructius i s'enamoren. La història que narra la sèrie s'aproxima a una relació tòxica.
Sense allunyar-se tant del concepte més convencional de comèdia romàntica, i segurament la menys arriscada, hi ha Love, que Netflix va estrenar al febrer. La sèrie juga amb el tòpic de dues personalitats contraposades que connecten. En format de comèdia però amb complexitat de drama, la sèrie pretén ser una mirada honesta a les relacions.
Man seeking woman , del canal FXX i amb dues temporades, ho explica des del punt de vista de l'home: un noi de 20 anys i amb el cor trencat s'embarca en el món de les cites. Una mirada naïf, que juga amb un humor absurd i cada episodi estructurat en forma de gags. És molt surrealista i, per tant, no és per a tots els públics. Un exemple: en el primer episodi, el protagonista té una cita amb una dona que algú qualifica com “un troll”. I és un troll.
‘Boig per tu', el clàssic
Helen Hunt i Paul Reiser van protagonitzar aquesta comèdia de la NBC (1992-1999) que també es va veure per TV3. Cada episodi tenia una durada de poc més de vint minuts, amb uns guions excel·lents; hi ha diàlegs memorables sobre la convivència, la família política, els dilemes de la paternitat... Boig per tu està considerada un clàssic de la televisió dels anys noranta, però sobretot un referent en el gènere de la comèdia de les relacions de parella. De la sèrie es recorden els duels dialèctics entre ell i ella, que vivien a Nova York: amb enginy i sarcasme, mostraven les dues visions de forma contundent.
‘Love', l'aposta de Netflix
Un dels autors actuals més influents de la comèdia moderna, Judd Apatow, ha realitzat Love , que s'afegeix a les sèries originals de la plataforma Netflix. Protagonitzada per Paul Rust i Gillian Jacobs, la sèrie se centra en les dificultats de les relacions modernes des d'una mirada honesta i directa. Amb format de mitja hora per episodi, Love narra la història de Guy (Paul Rust), aspirant a guionista, pacient i bondadós, i Mickey (Gillian Jacobs), una productora de ràdio amb un caràcter complicat i autodestructiu. Són dos perfils tòpics: el frikie amb ulleres i la noia guapa. L'atzar fa que es coneguin en una botiga i, tot i les diferències, connecten. Rodada a Los Angeles, segons explica Jude Apatow, la sèrie segueix el dia a dia com a parella: “És sobre una relació, però també sobre persones, somnis i esperances i que complicat que pot ser.”