Musical desnonat

Cap al final de la seva carrera, Jacques Demy va rodar Une chambre en ville. L'acció tenia lloc l'any 1955 a Nantes, durant les vagues que es van produir a les drassanes de la ciutat i les càrregues policials contra els treballadors. El protagonista era un torner que s'enamorava de la filla de la vídua de la pensió on s'allotjava. Malgrat fer una pel·lícula intensa sobre una passió enmig d'un món conflictiu, Une chambre en ville va passar a la història pel seu afany de contrastar un rerefons social de caràcter realista i l'artifici propi del musical. No sé si l'experiència de Jacques Demy, o el més contradictori de Lars von Trier a Bailando en la oscuridad, han sigut les bases d'inspiració de Cerca de tu casa d'Eduard Cortés. La pel·lícula parteix d'un tema social fort –els desnonaments– i el tracta amb les cançons musicals de Sílvia Pérez Cruz, que protagonitza el film i se'n surt perfectament. Tot plegat, arranjat amb les coreografies de Sol Picó. L'experiment estimula per tot allò que té de risc i de follia. També serveix per qüestionar la teoria dels productors segons la qual al cinema espanyol no li cal buscar referents en la realitat social.

És evident que Cerca de tu casa té moments inspirats, com ara l'escena coreografiada dins d'una estació de metro, i que hi ha un cert desig de ruptura en la posada en escena, però no acaba de funcionar. El problema rau en l'estructura del guió. Cortés parteix d'un seguit de personatges terriblement estereotipats. Tot plegat resulta forçat i a l'espectador no li costa gens anticipar tot allò que passarà a la pel·lícula. La manca de credibilitat dels personatges es troba reforçada per la forma impersonal com es tracta l'espai i el temps de l'acció.