cultura

Trenta anys fent emergir la fortalesa dels Vilars

Mostren cent objectes trobats i narra el desvetllament d'un dels principals jaciments del món iber

Falta excavar-ne el camp nord i part de l'interior

Fins a l'any 1974, sota un monticle colgat per l'acció de la naturalesa durant 2.300 anys, reposava la fortalesa ibèrica dels Vilars d'Arbeca. Aixecada al 775 aC i habitada durant 500 anys, és un dels jaciments més importants de tot el món ibèric. La sala La República d'Arbeca exposa, fins a l'11 de desembre, el fruit de 30 anys d'excavacions. Amb un centenar d'objectes, “terra, aigua i poder del món iber” també és la narració del desvetllament d'un jaciment que avui encara no ha acabat de lliurar tots els tresors als investigadors.

El catedràtic Emili Junyent (UdL) ha dedicat mitja vida als Vilars. “El 1974 pensàvem que seria sols una campanya de prospecció d'estiu per lliurar, després, el camp al regadiu. El que es veia era un mur de pedra, entre un camp i un altre...” El lloc on quedava travat el tractor del pagès era la muralla de l'antiga fortalesa, de la qual actualment s'han alliberat les 14 torres i s'hi pot resseguir tot el perímetre. “El sistema defensiu és el que fa més singular els Vilars. Està sobredimensionat a les necessitats i ocupava el 80% de l'espai. Era una representació de poder”. Els ibers, armats amb llances i espases, practicaven la defensa passiva com la resta de contemporanis. L'important era estar ben protegits per repel·lir els enemics. Als Vilars s'hi ha trobat un camp frisó (700-650 aC), un sistema de defensa de pedres erectes, desconegut fins ara al món ibèric, que obstaculitzava els moviments de l'enemic fora la muralla. A final del s. V aC comença una estructuració política del món iber, transitant de les petites unitats territorials dels capitostos cap a la formació d'un “estat” ilerget. “Probablement, la gent percebia una amenaça i construeixen un pou cisterna interior, un doble fossat ple d'aigua al voltant de la muralla, amb un sistema hidràulic complex. També deixen oberta solament una porta d'accés, la nord”, explica Junyent. Aquesta porta, de la qual s'ha excavat solament una part del tram de la rampa d'accés, tenia 12 metres de llarg i 1 d'ample, com mostra la maqueta exposada. L'aigua en va ser un element fonamental, defensiu i de subsistència. Alhora, ha resultat una font destacada de documentació. Al pou, s'hi ha trobat des d'una pinta de boix fins a pinyols de raïm i fulles de roure, conservats en aigua.

La singularitat que ha ajudat a preservar els Vilars és que, després del s. III aC, ningú més s'hi va instal·lar. El motiu de l'abandó es desconeix, però Junyent insinua la tesi que la mateixa robustesa de les defenses va fer inviable el creixement extramurs. Ja ho hauria cridat Hèctor als troians: “No n'esteu tips, d'estar amuntegats dins les muralles?”

LA FRASE

El sistema defensiu és la singularitat més gran de la fortalesa. Està sobredimensionat
Emili Junyent
COMISSARI DE L'EXPOSICIÓ I CATEDRÀTIC DE LA UDL

LA XIFRA

16
fetus de cavall
són els descoberts enterrats a la fortalesa, segurament vinculats a rituals de fertilitat ramadera.

Símbols de poder: cavalls, molins i metal·lúrgia

Dins la muralla dels Vilars, encara queda recerca per fer durant els propers anys. Ja s'hi ha trobat un recinte amb tres estances i una llar de foc dedicada al culte, cosa que remarca la importància de la fortalesa. El molí rotatori de gra és un invent dels ibers i a la fortalesa se n'ha documentat la fàbrica més antiga, a partir de peces trencades. “Creiem que produïen farina més enllà de l'àmbit domèstic. Falta investigar una placeta amb forns col·lectius”, diu Junyent. Les metal·lúrgies més antigues del ferro de Catalunya (550-425 aC) s'han localitzat a la vila arbequina. I l'altre element singular dels Vilars és la troballa de 16 fetus de cavall, segurament enterrats com a ritual de fecunditat de les eugues. “El cavall era un element de poder essencial pels ibers. Ens demostra que als Vilars tenien estables”.

Donada la petitesa del recinte, sols poden estar localitzats a fora, en l'anomenat camp nord. Les prospeccions i un creixement diferent de l'herba indiquen que en aquesta part del subsòl hi reposen altres estructures.

La porta d'accés nord, amb la rampa completa i amb una torre, també estan per descobrir. Igualment, queda excavar en canal de conducció del segon fossat, que és el més avançat respecte de la muralla.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.