fotografia
david castillo
Rubí d'autor
La millor fotografia d'autor ha tornat aquesta tardor als carrers de la localitat vallesana de Rubí dins el marc de La Nuu. Festival de fotografia de Rubí (nuu: paraula en llengua catalana de gènere femení recollida en el Diccionari Fabra i definida així: nuu: “En el llenguatge poètic, núvol.”) No és una iniciativa nova perquè, durant els últims anys la ciutat ha apostat per la cultura i algunes de les antigues infraestructures s'han transformat en espais culturals, cosa que la destaca al costat de les veïnes Sabadell i Terrassa. Aquest any, dotze fotògrafes de reconegut prestigi internacional han exposat la seva obra a les places i a les façanes dels edificis més emblemàtics de la ciutat.
Tal com destaquen els organitzadors, després de l'èxit de la primera edició, en què van participar els coneguts fotògrafs Alberto García-Alix, David Jiménez i Juan Diego Valera, La Nuu torna a transformar els carrers en un museu obert. Amb el lema Nosaltres/Nosotros/Nous/Us, aquest any La Nuu vol desmarcar-se de les etiquetes de gènere i reivindicar la fotografia com un art del nosaltres. A partir d'aquesta premissa, dotze fotògrafes europees representen diverses propostes estilístiques, que van des dels àmbits conceptuals, poètics fins als més documentals. Han penjat les seves peces, treballs de Paola de Grenet (Milan, 1971), Maite Caramés (Barcelona, 1972), Mireia Bordonada (Barcelona, 1979), Bego Antón (Bilbao, 1982), Diana Coca (Palma de Mallorca, 1977), Elisa González (Madrid, 1978), Miren Pastor (Pamplona, 1985), Dèbora Martínez (Càdis, 1976) Ana Cuba (Saragossa, 1988) Lúa Ocaña (Vigo, 1982), Marta Soul (Madrid, 1973) i Vanessa Püntener (Basilea, 1973).
Durant tot el mes d'octubre, el festival de fotografia es va acomboiar d'iniciatives, des de la conferència inaugural de Vanessa Püntener sobre el seu treball Vilnius on reflexiona la identitat de la dona a la societat postcomunista de Lituània. No va ser l'única proposta perquè les xerrades, visites guiades, activitats per a nens i nenes i conferències, es van complementar amb un recital poètic a càrrec de Lluís Calvo i Jordi Valls i una aula taller impartida pel basc Ricky Dávila.
Parlem amb una de les ànimes del festival, el fotògraf i activista Carles Mercader, que remarca algunes de les característiques de l'edició d'enguany, també des d'un punt de vista reivindicatiu: “Rubí, com a part de la perifèria obrera de la capital, molts cops socialment i cultural menystinguda, es vol reivindicar com a centre cultural de primer ordre. Si Barcelona té el seu festival Docfield dedicat a la fotografia documental, Rubí té La Nuu, festival de fotografia internacional centrat en la fotografia d'autor.”
També li pregunto sobre aquesta segona edició i sobre l'evidència d'haver portat només fotògrafes. Ho té clar, i respon sense embuts: “Aquesta segona edició es basteix sobre el lema Nosaltres/Nosotros/ Nous/Us. El fet que les obres seleccionades pertanyin totes a dones fotògrafes no vol ser cap reivindicació de gènere, sinó de normalitat. El festival mira cap al futur quan el fet que tots els seleccionats siguin dones no plantegi cap pregunta més enllà de cap consideració estètica.”
Mercader també recorda quan el pintor Xavier Valls, pare de l'actual primer ministre francès, Manuel Valls, va acompanyar a Rubí el mític fotògraf nord-americà William Klein, a trobar imatges de la tràgica rierada de l'any 1962. Mercader diu: “Intento imaginar-me William Klein, el fotògraf que va canviar el llenguatge fotogràfic per sempre més, l'avantguarda artística del seu moment, passejant una tarda de setembre a Rubí en aquelles circumstàncies. Intento escoltar els seus passos mentre filma i mira, trasbalsat, la nostra ciutat. Les seves mans arrapades a la càmera Leica i els seus ulls esbatanats mirant a tot arreu pels efectes de la catàstrofe.” Amb aquesta il·limitada i curiosa mirada de William Klein, Mercader ha gestat un somni fotogràfic coral.”