L'amenaça del doble

Els vampirs, el zombis, Mr. Hyde, l'home llop, el personatge de Judy, la hipotètica doble de Madeleine a la pel·lícula Vértigo de Hitchcock, les altres versions dels protagonistes de la sèrie Fringe que viuen en un univers paral·lel, el grup de Los Otros a Perdidos, els dobles que apareixen en els contes de Jorge Luis Borges, tota la ficció sobre viatges en el temps... La cultura és plena del concepte del doble, aquest algú que gairebé sempre ens amenaça amb la pèrdua de la nostra identitat. El doble és a la mitologia de totes les cultures, a la literatura, al cinema... Un concepte tan universal com etern. No és un caprici que el doble preocupi tant els éssers humans de tots els temps.

El tema l'ha estudiat amb intensitat i passió l'artista mexicà establert a Barcelona Erick Beltrán (Ciutat de Mèxic, 1974), que en una exposició doble, El doble de les mil cares, que es pot veure fins al 10 de desembre a la galeria Joan Prats del carrer Balmes i en l'espai que la galeria conserva al passatge Saladrigas del Poblenou de Barcelona (en aquest cas amb cita prèvia). Es desplega en la mostra doble una mena d'autèntic assaig i cartografia visual i filosòfica sobre el tema del doble, a través de fotografies, collages, dibuixos, diagrames i escultures gràfiques que van construint una complexa xarxa de conceptes, associacions d'idees i interrelacions fascinants.

La tesi d'Erick Beltrán impregna totes les peces en els dos espais expositius: el doble, de fet, no existeix perquè el que no existeix en realitat és la idea d'unitat vinculada al jo. “És un miratge que siguem una unitat –explica l'artista–. Però la dissolució del jo ens fa tanta por que per això la mitologia, les religions, han creat aquesta idea del doble. Al pensament occidental li interessa que creiem que el jo és indissoluble perquè d'aquí sorgeix la voluntat. Al capitalisme li va bé aquesta idea.” De fet, la unitat de l'ànima es va establir per decret en el Concili de Constantinoble de l'any 869. “L'ànima és una decisió política”, riu l'artista. Aleshores, si no som una unitat, què som? “El que passa és que tots els humans formem un sol cos, que no té ni espai ni temps”, respon l'artista. Altres tradicions, com la xamànica, ho tenen molt clar: “Per a ells l'ànima és plural, per això quan perceben que són dins d'un altre ésser no diuen que estan somniant, sinó que s'estan desdoblant. En la tradició xamànica de Sibèria, que és l'originària del xamanisme a Europa, l'ànima té tres formes, mentre que en la tradició nepalesa es parla de dotze ànimes i en la hindú, de vuit.”

L'artista, que no té smartphone i està fora de totes les xarxes socials, constata que molts dels nostres hàbits quotidians afermen la idea de la unitat de l'ànima, sobretot en fenòmens com els selfies o en jocs com el Pokémon Go. Però el pensament occidental, malgrat tot el seu poder de persuasió, no ha pogut aniquilar la nostra multiplicitat. Per això, el doble (o els dobles) ens han continuat perseguint al llarg de la història i el tema continua obsessionant-nos com al principi de la humanitat. L'ombra és amb nosaltres, ho vulguem o no, perquè, de fet, som nosaltres. “Si acceptem que cap de nosaltres no és l'original, és alliberador. Jo prefereixo ser hiperconscient d'això i que els dobles em persegueixin, que el confort no se m'instal·li a dins”, afegeix.

Erick Beltrán sol mostrar sempre els seus treballs amb un mètode cartogràfic i arxivístic, com diu ell “allunyat de les convencions acadèmiques”. Després d'una llarga recerca multidisciplinària en els àmbits de la filosofia, la història de l'art, la literatura, la història de les mitologies i les religions i fins i tot la moderna neurologia i la física, i sempre amb un amor molt gran per les biblioteques i els llibres de paper, ha sorgit aquest univers de referències sobre el doble, que en el cas de l'espai del Poblenou es concreten en 250 “casos pràctics” sobre el doble, que s'han imprès en una mena de banderoles cadascun. El cas és que després de veure aquesta mostra, ningú no es podrà enfrontar als dobles que constantment se'ns creuen al camí de la mateixa manera.