Sense grans paraules

Insòlit. Ja fa un quart de segle que Jordi Coca ens va regalant, trinco-trinco, novel·les de primera magnitud, però encara és hora que rebi el reconeixement que correspongui a l'altura de la seva producció. Baixem al detall: ¿què seria del panorama de la narrativa catalana contemporània sense obres com La japonesa (1992), Dies meravellosos (1996), De nit, sota les estrelles (1999), Sota la pols (2001) i La noia del ball (2007), Lena (2002) o En caure la tarda (2012)? O dit d'una altra manera: quin novel·lista d'ara té al seu haver set obres d'aquesta vàlua? I això que he deixat de banda la poesia, els relats, el teatre, l'assaig i l'articulisme.

Ara, Coca ens ha lliurat la seva darrera obra narrativa, l'excel·lent novel·la Califòrnia, la novel·la que, segons la campanya de promoció, en fa vint. A Califòrnia Coca ha posat en joc tots els recursos que distingeixen el seu vast i extraordinari univers literari. D'entrada, destacaria l'encaix perfecte entre contingut i forma perquè la fractura vital que experimenta el protagonista és una situació límit que requereix l'ús de la novel·la breu. Paral·lelament, la novel·la breu exigeix una densitat textual d'alta concentració i precisió, dotada d'un fastuós sistema de metàfores i símbols que eixamplen i aprofundeixen l'obra, de manera que deixa els lectors amb una sensació de sacietat com si haguessin llegit el doble de pàgines.

La llengua a Califòrnia és directa, intensa i àgil i, alhora, exacta i matisada perquè l'autor necessita una eina expressiva potent per explicar el contradictori món interior dels diferents personatges i el complex panorama de la societat nord-americana a Colorado, Utah, Nevada i Califòrnia. Després, tenim la barreja subtil de gèneres i subgèneres com ara novel·la, relat, dietari, retratisme, crònica de viatge, assaig i poesia, amb algun contagi del món visual de la pintura, la fotografia i les road movies. És evident que l'ambició conceptual de l'obra demana la corresponent ambició textual.

També trobem un amplíssim ventall temàtic que recull la identitat, la llibertat, l'autoreferencialitat, la política, la societat, els mecanismes del poder, la corrupció, la injustícia, el compromís ètic, els drets humans, el desesper, el dolor, l'escapisme, la solitud, l'amor, la mort... Ara bé, tots aquests temes puntuals es recondueixen cap a l'eix vertebrador de l'obra que és el coneixement de la condició humana a dos nivells, el nivell particular dels personatges i el nivell universal del país. El protagonista encara la particularitat mentre els Estats Units encarnen la universalitat. D'aquesta manera l'home actual oscil·la entre tres alternatives: l'extrem del no-res i la mort, representat pel desert, Zabriskie Point i Death Valley; l'altre extrem de la fugida utòpica i edènica endavant, representada per la pintura de les dues generacions de la Hudson River School, de Thomas Cole a Thomas Moran; i el centre, representat per la lucidesa analítica i crítica del poeta Tom Dunkel, que propugna un salt qualitatiu endavant de la consciència humana, sense estridències, “sense grans paraules”, sense subterfugis. Per al nostre autor, el món actual es debat entre les tres opcions, sense optar per cap de manera conclusiva. Vivim en el dubte i el flux.

I gairebé el millor de tot, aquesta exigència formal i conceptual es narra des del realisme i l'autenticitat a ultrança. Reconeixem el nostre món i no s'hi valen excuses. Tothom a encarar la música i a ballar.