Una actriu especial

María és Barbara Lennie i hi ha la temptació forta de dir que aquesta pel·lícula també podria titular-se Bárbara (y los demás) o que, en tot cas, hi ha l'actriu i els altres actors, encara que aquests tinguin una presència convincent. El cas és que la primera pel·lícula de Nely Reguera, formada a l'Escac i convertida en una de les cineastes intimistes (com la seva amiga Mar Coll) que contrasten amb els directors masculins sorgits de l'escola, se sustenta en la presència de Bárbara Lennie i gairebé es converteix en un homenatge a la bellesa i a la gestualitat, tan subtil com rica, d'una actriu que el cinema espanyol potser no aprofita prou.

El cas és que Lennie interpreta María, una dona a la trentena que s'ha ocupat del seu pare vidu i malalt de càncer abans que, després de curar-se, l'home la sorprengui en voler-se casar de nou; treballa en una editorial mentre somia convertir-se en escriptora sense acabar mai d'escriure un llibre i sense que el seu cap manifesti un veritable interès en el que pot fer, i té un amant esporàdic que, amb un capteniment egoista, no vol cap compromís afectiu amb ella. Maria viu un desacord entre els seus desigs i la realitat i, en certa manera, tots els homes la deceben. Una voldria que María aixequés el vol, però comprèn que la cineasta intenta expressar un malestar davant del fet que els homes encara són els que dominen la situació i prenen les decisions, com també ho fan els germans de la protagonista. Imposant-se la realitat al desig, la pel·lícula vola arran de terra i a vegades d'una manera anodina. Però té un bon to, conté escenes de família sense caure en el costumisme vulgar i, sobretot, té una actriu que irradia alguna cosa especial.