Sondeig

Sempre ens podem preguntar fins a quin punt són fiables, o posem-hi que prou significatives o reveladores, les enquestes sociològiques o d’una altra mena. En tot cas, ho dic a propòsit del sondeig d’opinió de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) que, fet públic la setmana passada, suposadament informa del fet que el 36% dels joves d’entre 18 i 24 anys “no creuen en la democràcia”, una possible conclusió (o titular) pel que fa a la resposta (sí o no) dels homes d’aquesta edat (en el cas de les joves el percentatge baixa al 24%) a dues preguntes que concretaré. També es podria concloure, posem per cas, que menystenen la democràcia o, com s’ha anunciat la notícia als mitjans, que “gairebé el 40% dels homes joves catalans no veurien malament un règim autoritari” o, dit d’una altra manera, “acceptarien una dictadura”.

L’enquesta va ser feta a 1.200 persones a partir de 18 anys: Quants homes joves entre 18 i 24 anys van respondre-hi? La mostra és significativa? Hi ha representada la diversitat de classes socials? Anem a les preguntes: “En algunes circumstàncies un règim autoritari, una dictadura, pot ser preferible al sistema democràtic?” El 16% va dir que sí. Quines serien les “circumstàncies”? I l’altra: “A la gent com jo li és igual un règim que un altre.” El 20% va respondre afirmativament. És a ell que li és igual o, a partir de la pregunta, ho estén als que suposa que són com ell. Allò que no es dedueix del sondeig és si aquests joves saben què és una dictadura. Ells no n’han patit cap (i, sí, la democràcia actual i potser qualsevol té dèficits com a tal) i potser no els ho han explicat bé. O no ho han escoltat o no han fet res per saber-ho i així contesten.