Temporada Alta centreeuropea
El festival de tardor de Catalunya acull aquests dies peces de Marthaler i Lupa
El teatre de referència que es fa als països del centre d'Europa no és per entretenir. Dos exemples ben evidents són els que es poden veure aquests dies al festival Temporada Alta. Avui i demà es representa al Municipal de Girona (21.00 h) Platz Mangel, una obra de Christoph Marthaler estrenada fa un parell d'anys en què gasta un format cínic per imaginar-se un error de sistema de la democràcia actual: com es perverteix el sistema sanitari públic i acaba afavorint els rics i marginant els més desfavorits. L'acció transcorre en un temps i un espai indeterminats, tot i que l'aparició d'un telefèric que porta els clients al sanatori dalt d'una muntanya pugui recordar Suïssa i que el vestuari traslladi l'espectador als anys setanta («es canten temes de Modern Talking dels vuitanta i apareixen maquinàries que no existien en aquella època», insinua l'actor Raphael Clamer).
El treball té el segell de Marthaler pel que fa al gust per la immobilitat; els actors tendeixen a quedar-se clavats a escena per contrastar amb l'esclat d'alguna acció, i sobretot està construïda, a parts iguals, entre música i teatre, un recurs habitual per a un grup reduït de directors com són el mateix Marthaler, Heiner Goebbels i Carles Santos, explica el director del festival, Salvador Sunyer.
L'obra, tot i allunyar-se de tot realisme i buscar el sarcasme, és sensible al debat de fins a quin punt la societat occidental podrà mantenir una societat tan vella. Per l'actor Ueli Jäggi, a Europa es comença a qüestionar la solidaritat, «que els sans paguin els tractaments als malalts». En aquest registre, l'autor de la peça s'atreveix a imaginar un sanatori on es pot arribar a comercialitzar amb els òrgans sans dels més desfavorits. Els actors de l'obra alternen el paper de fundadors del sanatori, pacients i víctimes. La peça estableix un paral·lelisme en l'època nazi alemanya, quan el nacionalsocialisme va decidir aniquilar una part de la societat per raons genètiques.
Cultura «vs.» catolicisme
Kristian Lupa torna a Temporada Alta amb una peça de Werner Schwab (1958-1994), un autor austríac que, seguint l'estela de Thomas Bernhard (1931-1989), fa un retrat molt crític de la burgesia austríaca. Les presidentes la interpreten quatre dones que han quedat arraconades de l'ambient cultural. Amb la brúixola dels valors totalment desorientada confonen realitat i ficció. Tot seguint les prèdiques del papa Joan Pau II (l'obra es va estrenar el 1992) acaben faltant al cinquè manament. Per Lupa, l'obra, que es va estrenar en una versió molt escatològica, té elements de tragèdia grega. Pel polonès, l'obra és interessant perquè posa l'accent en les classes populars, quan habitualment el teatre només s'ha preocupat de parlar als cercles intel·lectuals. Per Lupa, els intel·lectuals s'escapen del món mentider de la religió, «que els estreny el cor, i que ja és anacrònic», a través de la cultura. Però hi ha milions de persones que no tenen la possibilitat d'accedir a la cultura. El catolicisme és un refugi fals. Lupa valora la peça perquè descobreix que la gent culta s'identifica amb aquestes dones vulgars. Les entrades per a les funcions, a Salt, estan exhaurides.
