cultura

DAVID SOLANS

ACTOR

“Sóc de fer les coses al moment i no m'agrada planificar”

Quan tens com a ofici ser actor és necessari tenir una segona motivació i alguna altra feina per si aquesta no funciona”

“Mai he intentat fer el paper de Bruno des del punt de vista d'un homosexual perquè crec que és el mateix que fer un heterosexual”

Segur.
David Solans és un jove segur i que sap el que vol. Va arribar al món de la interpretació interessat pels aspectes tècnics dels rodatges i, després d'algunes pel·lícules, el paper de Bruno en la sèrie Merlí l'ha donat a conèixer al públic més jove i l'ha convertit en una icona de la petita pantalla. No li agrada parlar de política perquè sempre acaba indignant-se, però continua amb seguretat el seu camí pel món. Allunyat del fenomen dels fans, declara que va amb tranquil·litat pel carrer malgrat les mirades d'admiració en més d'un cas de tots aquells que es creuen amb ell. El Bruno és a Roma i el David és al Teatre Versus fent A cada rey su merecido, dirigida per Òscar Molina
Encara parlem de pobresa quan hi ha països que estan bombardejant hospitals

David Solans està fent d'actor en una obra de teatre, A cada rey su merecido al Teatre Versus de Barcelona. Fa molt poc els guionistes de la sèrie de TV3 Merlí van enviar Bruno Bergeron, el personatge que tan brillantment interpretava, a Roma. Avui parla del seu present. David parla clar i sap què vol a la vida. Té vint anys.

Si es fa una tercera temporada de ‘Merlí', poden comptar amb vostè?
Sóc més de fer les coses al moment i no m'agrada planificar el futur. Fins ara tampoc ens han confirmat una tercera temporada de la sèrie, i quan arribi el moment, si em criden, faré un pas endavant. Tinc molta estima per aquest treball, però ara per ara no en tenim confirmada encara la continuïtat.
A ‘Merlí' interpretava un personatge amb molta vida interior; va ser complicat fer-ho?
Els personatges van entrant una mica per inèrcia; al principi, per posar-me al paper del Bruno, vaig mirar moltes pel·lícules de personatges gais o de relacions entre pare i fill o professor i alumne, però quan vas repetint les paraules del guió arriba un moment que et transformes, les fas teves, i tan sols et queda una manera de dir les coses.
Tinc la sensació que durant el rodatge tot va ser com una bassa d'oli.
Per mi ha estat una meravella, però, com en una relació d'amor o en qualsevol altra feina, hi ha hagut moments passionals i d'implicació personal en el que estàs fent. Crec que mai, durant els rodatges, ha passat res que no hauria pogut succeir en una oficina normal.
Està sorprès per com s'ha parlat de la sortida de l'armari del Bruno?
Crec que, tal vegada, no es focalitza bé un tema tan senzill com aquest: una persona n'estima una altra sense importar-li res. Venim del franquisme i d'un país catòlic, però crec que ara per ara aquest tema és una cosa bàsica i quan a Merlí es parla d'homosexualitat el tema s'enfoca d'una manera diferent. Mai he intentat fer el paper del Bruno des del punt de vista d'un homosexual perquè crec que és el mateix que fer un heterosexual, cal normalitzar les coses, com són, amb molta naturalitat.
Quan va decidir ser actor?
Mai ho he decidit. El món del cinema, més que com a espectador, m'interessava des dels seus aspectes tècnics. Un dia vaig veure que en un càsting buscaven un noi jove per a una pel·lícula, hi vaig anar per veure com era el món de les càmeres rodant, era el film El fill de Caín, i de sobte em vaig trobar al bell mig d'aquell rodatge, del qual vaig gaudir moltíssim. Per mi interpretar s'ha quedat com una feina terapèutica que em serveix per desconnectar del treball de cada dia. És com un joc que, a més a més, està remunerat, però no és una feina que m'agradi per enfocar tota la vida en aquest tema.
És complicat trobar feina com a actor?
És cert que hi ha un atur molt alt al món de la interpretació, crec que està al voltant del 98%, una xifra espectacular, i pels que hem tingut la sort de caure en un projecte meravellós són tres mesos de rodatge, no podem dir que podem viure d'aquest producte. Per tant, crec que quan tens com a ofici el de ser actor és necessari tenir una segona motivació, una altra afició i alguna altra feina per si aquesta no funciona. Cal tenir una alternativa i jo intento buscar-la: ara estic fent una obra de teatre i també edito vídeos.
Viu el fenomen dels fans?
No gaire. Al principi hi havia gent que em reconeixia quan anava pel carrer, i si anava a una festa la gent sabia qui era, és una sensació a la qual costa acostumar-se, però vaig estar fora un temps on ningú coneixia la sèrie ni sabia qui era jo. Ara vaig tranquil pel carrer, la gent em mira però mai he tingut una trobada negativa. El Bruno és un personatge que téun món interior que infon una mica de respecte.
Per la seva edat, el seu món és el de les xarxes socials.
Sí. Internet és un invent que ha aparegut fa molt poc i hem d'aprendre a integrar-lo, se li pot donar un ús espectacular del qual encara no som conscients, però s'ha d'aprofitar malgrat que, de moment, és tan complex que no sabem gaire bé com funciona i com va. S'ha d'anar descobrint i crec que el món està canviant molt ràpid i nosaltres no ho estem fent a la mateixa velocitat, és el meu punt de vista.
Parla de política?
No gaire, quan parlem dels temes polítics crec que som titelles que ens estem barallant per una cosa tan simple com posar-nos d'acord i gestionar-ho. Sempre que m'he posat en temes polítics he acabat indignat. Encara parlem de pobresa quan hi ha països que estan bombardejant hospitals.
Hem de ser més solidaris?
Sí, però també cal ser-ho amb nosaltres mateixos. De vegades no ens donem les coses que volem, no fem el que voldríem fer i, fins i tot, ens prohibim coses que ens agraden. M'agrada pensar que les coses no són ni bones ni dolentes, simplement són el que són.
Què està fent ara?
Ara mateix estic assajant l'obra que representarem a partir de cap d'any al Teatre Versus de Barcelona. Es tracta d'A cada rey su merecido, sota la direcció d'Òscar Molina, el text és de Felix Herzog, que també actua a l'obra junt amb Julio Alonso i jo mateix, que faig el paper de fill petit. Els tres personatges vivim aïllats al cim d'una muntanya i l'obra qüestiona les guerres fratricides, siguin de l'època que siguin. És un text que m'agrada i és per això que el faig.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.