cultura

Testimoni d'una època

FÀBRICA La Igualadina Cotonera és un dels pocs exemples que queden a Catalunya d'arquitectura industrial amb influència britànica VAPOR Va ser la primera fàbrica de la ciutat que va funcionar amb el gran motor de la Revolució Industrial FUTUR De propietat municipal, s'hi han fet intervencions per consolidar l'edifici tot i no tenir encara un ús definit

Es va projectar a l'edificiun ambiciós museu de la premsa, finalment descartat

Al tom­bant dels segles XIX i XX, la Igua­la­dina Coto­nera o el Vapor Vell era la fàbrica més impor­tant de la ciu­tat, amb més de 500 tre­ba­lla­dors. La reducció de la demanda interna i la com­petència d'altres fabri­cants aca­ba­rien dei­xant enrere l'empresa pio­nera a fer ser­vir el vapor i l'elec­tri­ci­tat a la ciu­tat i un dels prin­ci­pals cen­tres manu­fac­tu­rers de fil i tei­xits de cotó durant la Revo­lució Indus­trial a Cata­lu­nya, fins al punt que va arri­bar a ser la sisena indústria del país.

Cons­truïda entre els anys 1841 i 1842, és la fàbrica d'estil manc­hes­terià més antiga que es con­serva a Cata­lu­nya. L'estil fa referència a la tipo­lo­gia cons­truc­tiva de les indústries coto­ne­res britàniques: reduïda dimensió de les fines­tres, colum­nes de fusta i ferro colat i l'estruc­tura de la mateixa fàbrica, amb els pro­ces­sos pro­duc­tius dis­tribuïts en plan­tes. En el cas de la fàbrica igua­la­dina, consta de cinc plan­tes d'uns 700 metres qua­drats cada una.

El carbó de Calaf

La fàbrica va ser impul­sada per la Compañía Fabril Igua­la­dina, for­mada per una dot­zena d'indus­tri­als i bur­ge­sos de la ciu­tat. Va ser la pri­mera fàbrica d'Igua­lada que va fun­ci­o­nar amb màquina de vapor. Encara no hi arri­bava el tren i l'accés al carbó britànic que entrava pel port de Bar­ce­lona era com­plex, però els impul­sors van comp­tar amb l'expec­ta­tiva de l'explo­tació dels jaci­ments de carbó de la roda­lia de Calaf, un carbó que final­ment va resul­tar de molt mala qua­li­tat.

La família Godó

La família Godó va aca­bar gua­nyant pes en suc­ces­si­ves rees­truc­tu­ra­ci­ons de l'empresa fins que el 1880 va com­prar la fàbrica Ramon Godó i Pie, germà dels dos fun­da­dors del diari La Van­guar­dia.

En aquesta època es va aban­do­nar la fila­tura i es va cen­trar l'acti­vi­tat en el tis­satge i aca­bats, amb l'impuls de l'adopció de l'ener­gia elèctrica (1885) i l'arri­bada del fer­ro­car­ril a Igua­lada (1893). L'empresa va començar a per­dre pes a par­tir dels anys vint fins que va aca­bar tan­cant, el 1967.

Amb el pas dels anys i el seu aban­do­na­ment, el recinte ja havia per­dut ele­ments com ara la xeme­neia i estava en estat de ruïna, men­tre apa­rei­xien veus rei­vin­di­cant el valor històric de la Coto­nera.

Una difícil sal­vació

La Igua­la­dina Coto­nera ha sobre­vis­cut fins als nos­tres dies no sense difi­cul­tats. El 1993, la família Godó es va des­fer de l'edi­fici, que va pas­sar a mans de l'empresa Fon­ta­ne­llas y Martí. Els plans per ender­ro­car la històrica fàbrica van aixe­car totes les alar­mes i la Coto­nera va arri­bar a des­a­parèixer del catàleg muni­ci­pal d'edi­fi­cis pro­te­gits. Es diu, a més, que ho va fer amb un mètode tan poc sofis­ti­cat com és l'ús del Tipp-Ex.

Final­ment, el 1997 l'Ajun­ta­ment d'Igua­lada la va decla­rar bé d'interès local i la va aca­bar com­prant el 2003. Dos anys després, la Gene­ra­li­tat va decla­rar la Igua­la­dina Coto­nera bé cul­tu­ral d'interès naci­o­nal. L'estat de con­ser­vació de l'edi­fici i la seva dimensió ha difi­cul­tat des de lla­vors qual­se­vol inter­venció.

L'any 2009 es va posar sobre la taula el pro­jecte d'un ambiciós museu de la premsa de Cata­lu­nya que incloïa la par­ti­ci­pació del Grup Godó. El mateix pla pre­te­nia ubi­car-hi allà l'Arxiu Comar­cal de l'Anoia i un cen­tre cívic del barri. A l'hora de la veri­tat, el pres­su­post mili­o­nari ha fet des­car­tar qual­se­vol acció més enllà d'acon­se­guir que no cai­gui.

Des del 2013 s'ha arran­jat la façana i la teu­lada i s'han apun­ta­lat els dife­rents espais. Al pati s'hi han fet alguns con­certs i espec­ta­cles i a la planta baixa, expo­si­ci­ons, però la fra­gi­li­tat de l'edi­fici impe­deix obrir les altres plan­tes al públic. La seva ubi­cació, poc cèntrica, tam­poc ajuda a fer que la Coto­nera trobi el seu espai a la Igua­lada del segle XXI.

Any de construcció
Entre 1841 i 1842.
Estil
Manchesterià
Funció original
Fàbrica tèxtil
Funció actual
Equipament municipal sense ús definit.
Adreça
Cruïlla dels carrers Joan Abad i Joan Godó Llucià d'Igualada.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.