Àfrica fora de safari

Stalker significa guia en rus i també és el títol d'una fantàstica pel·lícula d'un dels millors directors de cinema de tota la història, Andrei Tarkovski. I ara també és el pseudònim sota el qual s'amaga un escriptor català (crec) que publica un excel·lent llibre africà: Motorsoul. Les bondats o necessitats de cridar l'atenció dels lectors a través del misteri de l'autoria les deuen saber el seu autor i la gent de Raig Verd –per cert, primoroses i cuidades edicions, les que fan: és un goig passar pàgines i llegir-les.

La proposta de Motorsoul s'articula en quatre parts independents que tenen lloc a zones de l'Àfrica. Namíbia, el Congo, Casamance i Uganda. Fent un clar homenatge a la narració d'aventures però alhora mirant de mostrar-nos la realitat africana més enllà de les notícies apocalíptiques dels telenotícies, com ara els nostres safaris, el llibre funciona. Bàsicament perquè el seu autor/a té una prosa directa i neta, una manera eficaç d'explicar una història i una certa ràbia continguda davant el mirall eurocèntric, gosaria dir. No escatima informació ni eines d'artesà a l'hora de construir personatges i estructures llibresques, però tampoc amuntega dades i esquemes pamfletaris o new age. Són aventures a l'Àfrica d'ara, no la que podria ser o la que volem que sigui.

El llibre comença amb una persecució pel desert. Uns paramilitars sud-africans volen atrapar uns rebels namibis. Els perseguidors són un home i un xaval, un auxiliar negre. La persecució és de plantejament interessant però el que capgira la narració –i és la denúncia– és: què passa amb els febles quan els vents de les guerres canvien de sentit?

La segona història, al Congo, introdueix temàtiques com ara la sida, la violència que es vol deixar enrere però que sempre torna en societats sense estructures legals i polítiques fermes. Té aroma de western i és la més convencional. La tercera, que passa a Casamance, és la millor de totes: amb retard de bus i barreja de violència, llegendes, mort i vida, resignació i esperança, amb una narrativitat circular típicament Uganda-Ruanda, ens porta als escenaris i el moment del genocidis de tutsis (prop d'un milió) amb un control de la narració perfecte que et manté aferrat a les pàgines.

En definitiva, una bona proposta, necessària al taulell de novetats, que ens porta un text que funciona com a lectura directa i fàcil però també, a un segon nivell, oferint informació i denúncia. Ben parit i ben escrit, que funciona millor quan l'amor pel gènere d'aventures és matisat per una violència injusta, sense redempció ni Déu. Siguis qui siguis, Stalker, gràcies.