Velles pràctiques pertorben la presència de les noves

Fa ja 150 anys que el món va començar a canviar; tot el que ens envolta ens ho fa palès. Però per l'estàtica social i les estupideses interessades dels comportaments de les elits socials, i d'alguns que pensen escalar-hi encara, el traspàs de mentalitat necessari per al nou estatus de civilització no pot sorgir ni que prenguem consciència del seu real sentit de plurals inèdites dimensions. El món ha perdut la vella rigidesa per esdevenir elàstic i en constant dinàmica.

Les tecnologies amb les quals i des de les quals ara ens movem, són sòcols de realitats inèdites. Les societats establertes tenen por de les innovacions pel que poden significar de revulsiu i esllavissament social. D'exemples arcaïtzants en veiem i en trobem fins i tot després de revolucions que semblaven radicals i esperançadores. Tant els obrers dels centres i colònies de producció industrial del XIX, com els artesans que veieren amenaçats els obradors per la impassible competència productiva, com els terratinents que s'adonaren del sentit històric i la fragilitat dels drets de propietat, paralitzaren i paralitzen, des de les plataformes de poder que retenen, tot el que pugui implicar canvi estructural vers una nova consciència i mentalitat. Real i ridícul que, a l'àmbit de les arts, encara es prefereixin les butaques Lluís XV a les cadires Barcelona de Mies.

I si s'empren les tecnologies digitals és per la seguretat i confort d'uns quants i per especulacions financeres. Altrament en tots els àmbits vitals i/o de coneixement tot el que no vetlli per l'statu quo establert és bandejat o ajornat. La digitalització només és desenvolupada per jugar a l'esforç de competicions virtuals.