Orriols, com un coet

Deu mesos després de les eleccions municipals del 2023 que varen convertir Orriols i AC en la llista més votada a Ripoll, hi varen haver eleccions al Parlament. Ja governaven a l’Ajuntament en solitari i ja s’havia esvaït el primer intent de majoria alternativa. Els ripollesos varen reforçar l’opció d’Orriols, que va obtenir més vots i més percentatge. Si apliques la llei d’Hondt en aquells resultats, com es fa en les municipals per veure els regidors que entren a l’Ajuntament, en tindria set, no sis. Ja li havien descomptat que es presentés de cap de llista (havia dit que el seu destí era Ripoll), ja li havien descomptat repenjar la bandera espanyola, i retirar el cartell guanyador del concurs de cartells de la festa major perquè hi havia una noia amb un vel. Ara Orriols i Aliança Catalana van com un coet. Molt probablement a Ripoll tinguin un efecte semblant al de García Albiol a Badalona i aconsegueixin la majoria absoluta. Al que pot passar a escala nacional es fa molt difícil de posar-hi dimensió avui per avui. Peró serà gros, molt gros. La tendència del món de la comunicació serà carregar el mort a Junts, però ara ja tant li feia. Treure-la del govern municipal era donar-li tantes o més ales com deixar-l’hi. Em ve aquella lletra de Machado que el cantautor Emilio José va fer-ne copla. “Ni contigo ni sin ti tienen mis males remedio. Contigo porque me matas. Sin ti porque yo me muero.” Els partits convencionals tenen mala peça al teler. A Catalunya es diu AC.