cultura

premi literari

El net, l'avi i l'arbre

Tina Vallès guanya la segona edició del premi Anagrama de novel·la en català amb l'obra intimista ‘La memòria de l'arbre'

Tina Vallès és filòloga i, a més d'escriure narrativa, tradueix i corregeix textos

Tina Vallès és la gua­nya­dora de la segona edició del premi Ana­grama de novel·la en català, dotat amb 6.000 euros i la publi­cació en català –el 22 de febrer– i cas­tellà –més enda­vant–, per la novel·la La memòria de l'arbre. “Un tras­llat del pai­satge de la infan­tesa a l'actual a través de la nar­ració d'un nen de deu anys, a punt de fer-ne onze, que viu al barri de Sant Antoni de Bar­ce­lona i que pas­seja amb el seu avi, que li parla dels arbres, en con­cret d'un des­mai”, va expli­car ahir l'autora. Sílvia Sesé, direc­tora edi­to­rial d'Ana­grama, va dis­cul­par la presència de Jordi Her­ralde (ingres­sat en una clínica, tot i que “con­ti­nua tre­ba­llant des d'allà”) i va comen­tar que aquest any s'hi han pre­sen­tat 18 ori­gi­nals, “menys que l'any pas­sat, tot i que estem molt con­tents de la reper­cussió que ha tin­gut el premi”.

Isa­bel Obi­ols, edi­tora i mem­bre del jurat –també for­mat per Mita Casa­cu­berta, Gui­llem Gis­bert, Imma Monsó, Sergi Pàmies i Jordi Her­ralde–, va comen­tar que es va arri­bar a “un con­sens abso­lut després d'una con­versa llarga, rica i dis­pu­tada”. “L'any pas­sat hi va haver una fina­lista perquè l'obra d'Anna Ball­bona, Joyce i les galli­nes, tenia una gràcia espe­cial. Però aquest any no ens ha sem­blat oportú decla­rar un fina­lista”, va afe­gir-hi Obi­ols. En nom del jurat va lle­gir que van pre­miar Vallès “per l'habi­li­tat nar­ra­tiva de l'autora, l'estil con­tin­gut, l'alt domini de la llen­gua i la cre­di­bi­li­tat de la veu del nen nar­ra­dor, que fan de La memòria de l'arbre una petita joia de gran nivell lite­rari”.

Tina Vallès (Bar­ce­lona, 1976) és filòloga i, a més d'escriure, tra­du­eix i cor­re­geix tex­tos. Ha publi­cat tres reculls de con­tes –L'aeroplà del Raval (2006), Un altre got d'absenta (2012) i El parèntesi més llarg (premi Rodo­reda, 2012)–, la novel·la Maic (2011) i dos títols infan­tils, Totes les pors i Boca­bava. I edita el por­tal de con­tes Paper de vidre.

11 capítols i 11 esce­nes

La memòria de l'arbre, estruc­tu­rat en onze capítols amb onze esce­nes breus cadas­cun, par­teix del moment en què els pares li expli­quen al Jan que els avis, Joan i Cate­rina, vin­dran a viure amb ells al pis de Bar­ce­lona i dei­xa­ran la casa de Vila­verd. I el nen demana si “em puc posar con­tent, o no?”, perquè “tal com li donen la notícia els pares no sem­bla que sigui una notícia feliç, com a ell li sem­bla”, explica Vallès. “Vaig començar la novel·la el 2013, però quan vaig afe­gir-hi el fil con­duc­tor d'un arbre em va obli­gar a refer-la sen­cera”, comenta l'autora, que mai tre­ba­lla en un sol pro­jecte: “Sóc més de rumiar molt que de fer esbor­ranys. Abans de començar, ja està molt escrit al cap.”

És una novel·la de cinc per­so­nat­ges, tot i que “els més dibui­xats són el Jan i l'avi Joan”, que pas­se­gen pel barri, fent-se pre­gun­tes que no sem­pre tenen res­posta. “Els arbres són l'eina que apro­fita l'avi per expli­car al nét con­cep­tes que no sap com expli­car; tot i que no és un trac­tat de botànica, eh? He mirat d'evi­tar caure en el sen­ti­men­ta­lisme, en les emo­ci­ons fàcils”, acla­reix Tina Vallès.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.