“Tinc ganes que hi entri aire fresc, a la Llotja”

El que pot suposar és que podrem programar més espectacles dels que ja tenim fins ara. Tenim la programació feta fins al mes de juny. La següent ja l'haurem de preparar des de l'Ajuntament, i no només farem programació d'espectacles, sinó que hem de crear més activitat.

Allò és un espai molt gran. Tinc ganes que la Llotja es pugui acostar més a la gent de Lleida i del territori. Que la gent se la senti seva. Obrir portes, que hi entri aire fresc. La Llotja no només ha d'oferir espectacles pensats per omplir les seves mil butaques, sinó també propostes diferents, també les més agosarades o que busquin diferents tipus de públic. Hi ha espectacles d'aquesta intenció que no poden anar a l'Escorxador perquè no hi caben. La Llotja també ha de ser un espai per a aquests. No passa res si portem espectacles que només omplen la meitat d'aforament però que aporten coses diferents i interessants per al públic de Lleida.

Si la xifra és així, només indica que hi ha recorregut per créixer. El que vull dir és que cal acostar la Llotja a la gent, obrir-la a nous espectacles i activitats i, a poc a poc, anirà creixent.

Una part de la programació era d'una empresa privada. Ara això canviarà. La Fundació la Llotja ara s'ho haurà de mirar més. Des de ja, el que hem fet des que hem arribat és ajustar al màxim els preus. No es tracta de fer negoci, sinó de posar l'oferta teatral més interessant a l'abast dels ciutadans.

Com a teatre públic que som, hem d'assumir aquest risc. Hi ha espectacles que atrauen un gran públic, com els de Sara Varas, però també apostarem per d'altres com Danzad Malditos, que sembla que costi més d'omplir però que sabem que aporten qualitat, que han triomfat en festivals i que han estat una sorpresa en altres ciutats. Són espectacles amb què, potser d'entrada, no omplirem, però que poden generar un públic encuriosit i que els faci descobrir coses que no esperaven, i que la gent vagi dient als seus amics que el que ha vist en els espais escènics de Lleida està molt bé.

Sí. Al capdavall un espai triomfa perquè crea confiança, i és el que hem de fer a Lleida. Vaig viure els inicis del Teatre Lliure de Barcelona. Després d'anar-hi uns primers cops, en els següents ja hi anava encara que no conegués els actors, ni el director, ni l'obra. Només pel fet que la feien al Lliure, ja m'inspirava confiança. Hem d'aconseguir que el públic de la Llotja, a l'Escorxador i a l'Auditori hi vagi perquè sap que trobarà propostes en què pot confiar.

No ben bé. Però d'una manera més coordinada i agrupant l'oferta en un mateix programa, l'acostarem millor als ciutadans. Volem organitzar coses més enllà d'aquests espais, al carrer. Enguany en farem una al riu i una altra aquí al pati de l'Escorxador. Hi ha la influència de Tàrrega, del teatre al carrer, que funciona molt bé i ajuda a difondre'l. També col·laborarem d'alguna manera amb la Fira de Tàrrega, ho estem estudiant.