Els fisioterapeutes també podran prescriure medicaments. Aquesta és una de les novetats destacades de l’avantprojecte de la llei dels medicaments que va aprovar el 8 d’abril el Consell de Ministres i que permetrà actualitzar per primer cop des dels anys noranta el marc normatiu per, entre altres coses, ampliar l’ús, la indicació i l’autorització de fàrmacs i productes sanitaris per part de les infermeres. El text de l’avantprojecte és llarg i tot just ara comença la seva tramitació d’audiència i informació pública, tot i que el govern espanyol vol agilitzar els terminis i que entri al Congrés abans de l’estiu. Per tant, es preveuen mesos de negociació i concreció per deixar clar, per exemple, quins són els medicaments que podran prescriure aquests dos col·lectius sanitaris, que de moment en fan una valoració “molt positiva”. L’avantprojecte també inclou que els farmacèutics puguin dispensar un mateix fàrmac en diferents presentacions (càpsules, comprimits, sobres...) i tractaments per a malalts crònics sense necessitat de noves receptes; potenciar l’entrada de genèrics, i establir un nou marc de sistema de preus de referència, ja criticada per la patronal de la indústria farmacèutica. També el Consell General de Col·legis Farmacèutics ha qüestionat alguns aspectes del text.

“És una reivindicació històrica de la professió”, assegura el degà del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya, Ramon Aiguadé, que confia que la llei sigui “atrevida i pugui donar cobertura a tot” el que poden “fer els fisioterapeutes”. Per Aiguadé representa “un gran pas per a la professió” perquè se situarà “a primera línia” del que són: “professionals sanitaris, igual que ho són els metges i les infermeres”. Per la seva banda, el president del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB), Borja Manzanares, assegura: “El text és un pas previ molt important perquè es posa un marc legal a unes competències que ja tenim.” Manzanares remarca que així com els podòlegs i odontòlegs tenen un camp molt delimitat per poder fer receptes relacionades amb el peu o la boca, en l’àmbit de la infermeria caldrà concretar en quins casos dins la seva competència podran prescriure medicaments o productes sanitaris. De la mateixa manera passa amb els fisioterapeutes, tot i que Aiguadé preveu que els fàrmacs que podrien receptar serien “de tipus musculoesquelètics, per exemple, per al tractament de la lumbàlgia, la cervicàlgia o dolors d’espatlla” però també els relacionats amb la fisioteràpia respiratòria, neurològica o vestibular, així com també productes sanitaris com ara crosses i genolleres.

Tant Manzanares com Aiguadé coincideixen a valorar que l’habilitació de més col·lectius per fer receptes alleugerirà la feina dels professionals mèdics i també els tràmits que han de fer els malalts. El president del Col·legi de Fisioterapeutes assegura que es “reduiran les llistes d’espera i s’evitarà als pacients el circuit incòmode per anar al metge a buscar un medicament”. Per Manzanares, “és un pas necessari per alleugerir la càrrega d’altres professionals”, ja que en el cas de les infermeres permetrà “finalitzar processos” i sobretot serà positiu en“el tractament d’alguns símptomes i patologies cròniques”.

L’avantprojecte de llei dels medicaments i productes sanitaris va ser qualificada per la ministra de Sanitat, Mónica García, de “molt complex i molt tècnic”, que busca “modernitzar l’ecosistema dels medicaments i actualitzar-los al segle XXI”. També vol “incorporar lliçons que ens va deixar la pandèmia pel que fa a autonomia estratègica i reserves” i incorpora criteris ambientals, redueix la despesa farmacèutica i estableix un “marc de sistema de preus de referència”. Aquest punt ha generat les crítiques del Consejo General de Colegios Farmacéuticos perquè l’avantprojecte estimula la competència per oferir preus més econòmics sobre uns fàrmacs genèrics equivalents –ara és un preu únic– i que, a més, canviaran cada sis mesos. La competència a la baixa ha estat criticada pels farmacèutics perquè “reduirà l’adherència al tractament o incrementarà el risc d’errors i de confusió” en els pacients. Tampoc Farmaindústria veu bé la regulació de preus perquè considera que “posa en risc” l’abastiment i el teixit industrial farmacèutic.