cultura

Arts decoratives

Modernisme al terra

El Museu de Badalona acull una mostra itinerant que realça el mosaic hidràulic, vinculat a l'arquitectura entre els anys 1890 i 1930

En la seva estada a la ciutat, l'exposició suma peces de la col·lecció local del museu i de particulars i els mostraris de paviments de tres empreses badalonines que en van fabricar abans de la guerra

A Badalona van existirfins a disset fàbriques dedicades a la producció de paviment hidràulic

Ara que el mosaic hidràulic torna a ser tendència, el Museu de Bada­lona recorda els orígens d'aquest pavi­ment amb la mos­tra Cati­fes de ciment. El món de la rajola hidràulica. Es tracta d'una expo­sició orga­nit­zada con­jun­ta­ment per la Dipu­tació de Bar­ce­lona, l'Ajun­ta­ment de Sit­ges i Museus de Sit­ges que fa més d'un any que volta per dife­rents museus de la demar­cació de Bar­ce­lona però que en el cas de Bada­lona afe­geix noves peces per mos­trar la implan­tació d'aquest pavi­ment a la ciu­tat i recorda les empre­ses que el van fabri­car.

L'objec­tiu és rei­vin­di­car la uti­lit­zació de la rajola hidràulica, un pavi­ment que va estar estre­ta­ment vin­cu­lat a l'arqui­tec­tura cata­lana entre els anys 1890 i 1930. Algu­nes de les empre­ses que es dedi­ca­ven a la pro­ducció de mosaic hidràulic van gau­dir de la col·labo­ració d'artis­tes i arqui­tec­tes reco­ne­guts arreu del país de l'època moder­nista, com ara Ale­xan­dre de Riquer, Lluís Domènech i Mon­ta­ner, Josep Puig i Cada­falch, Antoni Maria Gallissà i Rafael Masó.

La mos­tra per­met fer un recor­re­gut pel món d'aques­tes rajo­les i seguir el seu procés de fabri­cació, iden­ti­fi­car els prin­ci­pals fabri­cants i la seva tècnica i per­ce­bre l'evo­lució del dis­seny d'aques­tes peces deco­ra­ti­ves. A més, el Museu de Bada­lona hi dedica una secció a mos­trar peces de dife­rents estils que for­men part de la col·lecció per­ma­nent de l'equi­pa­ment i d'altres cedi­des de manera tem­po­ral per veïns de la ciu­tat. Durant el procés de pre­pa­ració de la mos­tra, s'han acon­se­guit recu­pe­rar tres catàlegs d'empre­ses de la ciu­tat que es dedi­ca­ven a la fabri­cació d'aquest pavi­ment i s'han reproduït les imat­ges d'alguns dels dis­senys que apa­rei­xen als mos­tra­ris. També s'ha fet una crida als veïns de la ciu­tat que encara tenen aquests pavi­ments a casa seva perquè enviïn fotos de les seves rajo­les. Aques­tes imat­ges es poden veure a l'expo­sició en un vídeo que mos­tra una seqüència d'imat­ges que va incre­men­tant-se a mesura que n'arri­ben de noves. Dolors Nieto, del depar­ta­ment de con­ser­vació i docu­men­tació del Museu de Bada­lona, explica la relació de mosaic hidràulic amb el moder­nisme i l'auge que va viure a Bada­lona durant els anys vint i trenta del segle pas­sat: “Va ser un moment de gran crei­xe­ment de la població, que coin­ci­deix amb la implan­tació d'aquest pavi­ment.” A Bada­lona no hi havia només grans empre­ses que el fabri­ques­sin, també es conei­xen un bon nom­bre de tallers que feien pro­duc­ci­ons a més petita escala. Fins a l'any 1945, Bada­lona va tenir dis­set fàbri­ques de pavi­ment hidràulic.

Higiènic i atrac­tiu

Dolors Nieto fixa la per­vivència d'aquest pavi­ment fins a l'arri­bada de nous tipus de rajo­les més bara­tes de pro­duir i que reque­rei­xen menys man­te­ni­ment, tot i que en el seu moment, el pavi­ment hidràulic es con­si­de­rava molt higiènic perquè era molt fàcil de nete­jar i tenia èxit per la vari­e­tat de colors i dis­senys que es podien tro­bar, des de for­mes geomètri­ques fins a deco­ra­ci­ons vege­tals i flo­rals.

Cati­fes de ciment. El món de la rajola hidràulica es podrà veure al Museu de Bada­lona fins al dia 16 d'abril i inclou diver­ses acti­vi­tats com­ple­mentàries. Hi haurà un taller infan­til, El mos­trari de Can Rajo­ler, adreçat a nens i nenes de 5 a 10 anys, el dia 1 d'abril a par­tir de les 17.30 h. També està pre­vist fer una sor­tida a Man­resa per anar a la fàbrica de mosaics Martí el dia 24 de març. Els pro­mo­tors de l'expo­sició des­ta­quen que el fet que la rajola hidràulica sigui un objecte pen­sat per ser tre­pit­jat ha pogut influir perquè no s'hagi estu­diat pro­fu­sa­ment. Actu­al­ment nous dis­se­nya­dors i arqui­tec­tes han revi­fat aques­tes peces cons­truc­ti­ves i orna­men­tals de manera que aquesta expo­sició es pre­senta com una opor­tu­ni­tat de conèixer el pas­sat d'aquest art, encara pre­sent a molts habi­tat­ges.

Maquinària inèdita
Una de les peces més destacades de la mostra és la màquina recuperada de l'empresa Fornaguera, tancada recentment, que es pot veure a la planta baixa del museu. La màquina exposada, que servia per a la fabricació manual de peces de paviment hidràulic, es coneixia amb el malnom de “matahomes”, a causa de l'esforç físic que requeria fer-la funcionar. Al costat de la màquina es mostren motllos i rajoles per totes dues cares i una imatge antiga de grans dimensions de la fàbrica Fornaguera.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.