Brossa agafa impuls

El 2019 farà cent anys que va néixer Joan Brossa. Falta molt, però els impa­ci­ents estan de sort: la festa d'ani­ver­sari s'ha anti­ci­pat i comença aquesta pri­ma­vera. Una desena d'ins­ti­tu­ci­ons cul­tu­rals han unit for­ces per des­ple­gar un pro­grama d'acti­vi­tats, l'Epi­cen­tre Brossa, que trac­tarà totes les seves face­tes: la tea­tral, la literària i l'artística. “Brossa és un”, exclama el direc­tor del Tea­tre Naci­o­nal de Cata­lu­nya (TNC), Xavier Albertí, que no creu que hagués estat tan fàcil orga­nit­zar un esde­ve­ni­ment com aquest per a cap altre cre­a­dor: “Brossa té un con­sens molt ampli, és una figura enorme i il·lumi­na­dora”, remarca Albertí.

Amb el lide­ratge del TNC i del Museu d'Art Con­tem­po­rani de Bar­ce­lona (Macba), s'hi han impli­cat l'Ate­neu Bar­ce­lonès, la Fil­mo­teca de Cata­lu­nya, les fun­da­ci­ons d'Antoni Tàpies i de Joan Miró, la Fun­dació Vila Casas, l'Ins­ti­tut del Tea­tre, La Seca Espai Brossa, l'Escola Supe­rior de Música de Cata­lu­nya (Esmuc), l'espai d'art i cre­ació Can Manyé d'Ale­lla i la mateixa fun­dació de l'artista, que just ara comença una nova etapa amb Vicenç Altaió com a pre­si­dent, tot aga­fant el relleu de Josep Maria Mes­tres Qua­dreny.

Altaió assu­meix el repte amb una mot­xi­lla ben car­re­gada d'idees. El seu prin­ci­pal anhel és des­per­tar la fas­ci­nació bros­si­ana en les noves gene­ra­ci­ons. Els aires reno­vats en aquesta ins­ti­tució es nota­ran aviat: és immi­nent la cre­ació del Cen­tre d'Estu­dis Joan Brossa per ampliar i pro­pa­gar els conei­xe­ments de l'artista. Però el pas de gegant el farà l'any que ve amb la inau­gu­ració d'un espai expo­si­tiu cedit per l'Ajun­ta­ment. Se situarà a l'antiga fàbrica de moneda La Seca i, per tant, serà con­tigu al tea­tre que du el nom de l'artista.

Espais con­nec­tats

Els espais de La Seca I (l'escènic) i La Seca II (l'expo­si­tiu) esta­ran con­nec­tats per dins, tal com pre­veu el pro­jecte de reha­bi­li­tació que afron­tarà el con­sis­tori. L'edi­fici, a tocar del Museu Picasso, bullirà amb acti­vi­tats de tota mena que coor­di­na­ran Altaió i Her­mann Bonnín, fun­da­dor i direc­tor del veterà espai tea­tral brossià.

Bonnín està il·lusi­o­nat amb la “sac­se­jada” que, anti­ci­pant-se a l'Any Brossa, pretén fer l'Epi­cen­tre Brossa. Per ell, Brossa con­ti­nua sent una figura tea­tral inex­pli­ca­ble­ment pen­dent de rei­vin­di­car: “L'hem igno­rat. Fins ara ha sigut un gran absent dins de la nos­tra cul­tura escènica.” L'apor­tació de La Seca a aquesta pri­ma­vera bros­si­ana és el mun­tatge Diu­menge (1964), que diri­girà el mateix Bonnín (del 19 d'abril al 21 de maig). Al TNC les pro­pos­tes són múlti­ples, amb dues d'imper­di­bles: una ins­tal·lació interac­tiva i sen­so­rial produïda per Cabo­san­ro­que (No em va fer Joan Brossa, del 4 de maig a l'11 de juny) i la mirada externa del dra­ma­turg i direc­tor tea­tral uru­guaià Ser­gio Blanco, con­vi­dat a donar la seva visió del geni català (15 de maig).

En la cul­tura literària i artística, Brossa sí que hi ha exer­cit un influx poderós. Aquest fil esti­rarà l'expo­sició que obrirà a la tar­dor el Macba, Poe­sia Brossa, far­cida de l'immens lle­gat docu­men­tal i artístic que hi va dipo­si­tar fa cinc anys la Fun­dació Brossa. Els comis­sa­ris, l'artista Pedro G. Romero i la cura­dora del museu Teresa Gran­das, ofe­ri­ran una “nova lec­tura” del cre­a­dor amb una tri­ple llum: la poe­sia, l'espe­rit per­for­ma­tiu i l'anti­po­e­sia. “És una expo­sició que s'adreça a una nova gene­ració i, per tant, tenim molta res­pon­sa­bi­li­tat; serà ambi­ci­osa”, subrat­lla el direc­tor del Macba, Fer­ran Baren­blit.

Amb Poe­sia Brossa es tan­carà el pro­grama del pre­cen­te­nari, en el qual n'hi ha d'altres, d'expo­si­ci­ons, com ara la que obrirà el 5 de maig Can Manyé: A escena. Per­so­nat­ges bros­si­ans, a cura de Judith Barnés i Glòria Bor­dons.

Durant aquest any, el que ve (que jus­ta­ment coin­ci­deix amb el vintè ani­ver­sari de la mort de Brossa) i el 2019, també hi haurà una pluja de noves publi­ca­ci­ons: s'edi­ta­ran els dos dar­rers poe­ma­ris inèdits, Gual per­ma­nent i Mapa de llui­tes, i el catàleg rao­nat de l'obra plàstica, i es ree­di­ta­ran la poe­sia i el tea­tre com­plets.