cultura

hotels

cultura

Un hotel ple de llibres (i de llibreters)

L'hotel Camiral , el cinc estrelles del PGA Catalunya Resort de Caldes de Malavella, va estrenar dimarts una nova iniciativa cultural per començar a obrir-se més al “públic local”, el gironí, ja que els usuaris més habituals de les seves instal·lacions procedeixen sobretot d'altres països europeus, sovint atrets per un dels millors camps de golf del sud d'Europa, a tocar de l'hotel. El Camiral –pel veí camí ral, hereu de la mil·lenària Via Augusta– té una enorme i altíssima llibreria plena de llibres; potser per això la seva direcció va decidir que aquest primer acte adreçat al públic de proximitat estigués dedicat al món del llibre i de les llibreries, ara que s'apropa Sant Jordi.

En una taula rodona conduïda pel periodista besaluenc Salvador Garcia-Arbós, molt vinculat a aquest diari, hi van participar cinc llibreters de Girona: Josep Maria Iglésias, de la llibreria de viatges Ulyssus, que aquest any celebra el desè aniversari; Xevi Delòs, de la centenària Geli; M. Carme Ferrer, responsable de l'Empúries i presidenta del gremi de llibreters de les comarques gironines; Dolors Cabrera, de l'Abacus, que venia d'inaugurar la seva nova seu a Girona, i Jordi Gispert, de la 22. El públic estava format per una quarantena de lectors convidats per les llibreries com a clients fidels, i llibreters com ara Guillem Terribas i Mar Ferrer (Linguae).

Per començar el debat, una consigna gremial: no especular sobre quin serà el llibre més venut per Sant Jordi, ni centrar la conversa en els títols mediàtics que aquests dies entren a les llibreries “a palets” i que encapçalaran els rànquings de la diada. Així que Garcia-Arbós va preferir demanar als llibreters les seves recomanacions personals de llibres clàssics i actuals. Iglésias va recomanar com a grans llibres de viatges A la carretera, de Jack Kerouac –Cabrera es va sumar a la tria– i El mapa del mundo de nuestras vidas, de Bru Rovira; Delòs va apostar per Argelagues, de Gemma Ruiz, per la seva gran riquesa lèxica, més pròpia d'altres temps; Ferrer va triar Jane Eyre i Anna Karènina, com a clàssics, i Flores para la señora Harris, de Paul Gallico; Cabrera va completar la seva selecció amb Nosaltres en la nit, de Kent Haruf, i Patria, de Fernando Aramburu, i Gispert va recomanar l'obra de Stefan Zweig –Edicions de la Ela Geminada ha editat la seva Petita crònica– i Tu no ets una mare com les altres, d'Angelika Schrobsdorff.

Durant uns 45 minuts de conversa els llibreters van parlar també de com exerceixen la seva tasca de prescriptors amb les diferents tipologies de clients, i van defensar el llibre “ben editat i ben traduït” –i aquí es va fer una defensa unànime dels “excel·lents” traductors catalans– com “un artefacte verbal” (definició de Josep Domènech Ponsatí, poeta i llibreter, entre el públic) que “requereix ser actiu” en aquest “imperi de la passivitat” de les pantalles omnipresents. Els llibreters van lloar la tasca de les biblioteques públiques i van coincidir també que han perdut la por inicial al llibre electrònic, perquè encara preval “el valor afegit i el ritual de lectura del llibre en paper”, com va dir Gispert, que va desitjar en nom de tots els presents que hi hagi “molts Nadals i molts Sant Jordis” en el cicle anual del llibre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.