Leonardo Sbaraglia. se'n parla
“A tots ens arriba l'hora d'afrontar el nostre destí”
-
Leonardo Sbaraglia PROTAGONITZA ‘NIEVE NEGRA' JUNTAMENT AMB RICARDO DARÍN I LAIA COSTA A CONTRACORRIENTE. -
VÍDEO: Tràiler de 'Nieve negra'
Els actors argentins Leonardo Sbaraglia i Ricardo Darín i l'actriu catalana Laia Costa són els protagonistes de Nieve negra, un thriller ambientat a l'alta muntanya, en paisatges inhòspits de la Patagònia [en realitat es va rodar a Andorra]. Aquesta coproducció catalana i argentina, estrenada aquesta setmana als nostres cinemes, ha estat dirigida pel director argentí Martín Hodara.
El títol contradictori, ‘Nieve negra', és coherent amb la història?
La pel·lícula té a veure amb moltes situacions ocultes d'una família, que vol fer veure que han estat sepultades en la neu. Com deia Günter Grass, la història sempre ens atrapa, a tots ens arriba l'hora d'afrontar el nostre propi destí, que és el que acaba passant als personatges de Nieve negra. El que jo interpreto, Marcos, ha aconseguit escapar d'alguna cosa, o a ell li ho semblava. Però la mort del seu pare l'obliga a retrobar-se amb quelcom que ni ell mateix és capaç d'admetre. No crec que faci el ximple, quan una cosa fa tant de mal, s'oblida, es nega. Hi ha una part adormida, anestesiada: una infantesa terrible, criats pel seu pare d'una manera salvatge, sense mare... La manca d'humanitat en la infantesa acaba produint manca d'humanitat.
Aquest paisatge tan inhòspit on heu rodat, d'alta muntanya, amb neu, és un quart personatge de la pel·lícula?
Jo crec que sí. Per al director, Martín Hodara, era important que s'ambientés en un lloc inhòspit, enmig de la muntanya, com si fos el castell del comte Dràcula, amb el realisme de la neu, de la tempesta... Arribes a la casa després d'un camí difícil, i un cop allà, ja no pots tornar enrere. Era important per entendre la soledat del personatge de Salvador [Ricardo Darín], la responsabilitat que ha assumit. És com un pària enmig del no-res.
Es podria pensar que aquest paisatge i clima tan extrems traurà el costat salvatge de les persones, però els que vénen de la ciutat tampoc queden curts...
És interessant aquesta mirada sobre aquests nois amb aquest pare atroç, enmig d'una mena d'estepa russa gelada... Hi ha fins i tot quelcom de Dostoievski, amb conceptes com la responsabilitat, el càstig... Tots assumeixen el personatge de Salvador, fins i tot ell mateix, com el dolent de la pel·lícula, el que no cedirà en res, no negociarà. En canvi els altres, que venen de la capital amb la intenció de cobrar l'herència, acaben atrapats per aquesta situació. Haurien d'intentar reconciliar-se amb el que va passar temps enrere, però hi ha els diners pel mig, l'ambició, el no poder afrontar la realitat... I això els perd.
Hi ha dubtes sobre les veritables intencions dels personatges, no sabem cap a on aniran. Com ho vau treballar?
A tot bon director li agrada tenir diferents alternatives, no jugar-s'ho tot a una carta. Calia mirar bé quin era el límit de cada gest, de cada expressió, i amb Laia, Ricardo i el director vam anar provant diferents subtileses, diferents opcions. Vam buscar la millor manera de plasmar-ho, perquè no vam tenir molt de temps. El procés el vam anar lligant a cada escena, decidint fins a on arribàvem o no. Hi ha com una negació de la història. Afortunadament, la gent jove, que ve amb el cap net, sense por de no haver estat a l'altura, sí que estan a favor que les coses canviïn i es faci justícia, i són ells que han agafat el relleu en aquest tema. Ells no hi eren en aquell moment i no tenen motius per aguantar una societat impune.