“La qüestió no és si es fa prou sinó si és el que cal”

Estic con­tent. Esti­mu­lat i com­promès a con­ti­nuar cap­ti­vant nous lec­tors en llen­gua cata­lana amb bona lite­ra­tura i un bon rajolí d'assaig.

La crisi i les seves con­seqüències han des­truït les eco­no­mies fami­li­ars mit­ja­nes pro­vo­cant una deva­lu­ació del 25%. El sec­tor cul­tu­ral és dels pri­mers que n'han patit l'efecte. Després d'aquests anys de cai­guda a plom hi ha una lleu­geríssima recu­pe­ració que com a mínim ens per­met no haver de viure amb l'ai al cor a cada moment. A par­tir d'aquí, la resta és ficció. D'altra banda, la irrupció dels nous dis­po­si­tius tec­nològics ha tro­bat un ter­reny ado­bat per cap­tar l'atenció dels més des­fa­vo­rits i ha omplert el temps dels que s'han tro­bat la but­xaca escu­rada i dels que tenien la lec­tura con un entre­te­ni­ment lleu­ger.

No són cap pro­blema si s'afronta amb deter­mi­nació la pira­te­ria. A Cata­lu­nya, només es podrà fer si arri­bem a dis­po­sar de la capa­ci­tat legis­la­tiva pròpia que ens per­meti actuar deci­di­da­ment con­tra el pillatge informàtic. De cara a com­ba­tre la pira­te­ria poca cosa es podrà acon­se­guir men­tre el govern cen­tral con­tinuï a mans dels qui cre­uen que de la con­des­cendència envers la pira­te­ria se'n pot treure algun rèdit elec­to­ral. És aquesta inca­pa­ci­tat legis­la­tiva en el fet de Cata­lu­nya o la falta de volun­tat política en el fet espa­nyol el que impe­deix que el català con­tinuï absent majo­ritària­ment del pano­rama digi­tal. Aquesta situ­ació esdevé també greu per a la llen­gua cata­lana on els usos cul­tu­rals es decan­ten més pels con­tin­guts digi­tals. A més, els preus de l'oferta digi­tal hau­rien de ser subs­tan­ci­al­ment infe­ri­ors als d'avui.

La qüestió no és si es fa prou sinó si es fa el que cal. A Cata­lu­nya hem dimi­tit al llarg de més de tres dècades de dur a terme una política comuna en favor de la lec­tura que s'arti­culés i impliqués la con­se­lle­ria d'Ense­nya­ment i la con­se­lle­ria de Cul­tura en un mateix pro­jecte per­ma­nent: patim d'un espe­rit mini­fun­dista, cadascú con­rea el seu hor­tet. La ini­ci­a­tiva de crear una direcció gene­ral del lli­bre i del foment de la lec­tura pot ser una bona ocasió per tre­ba­llar en aquesta direcció. Ara per ara, és una incògnita. Cal dir que, de totes mane­res, això només depèn de nosal­tres, no podem tirar pilo­tes fora ni enco­lo­mar la res­pon­sa­bi­li­tat a ningú més.

Des del punt de vista de l'oferta literària es viu un bon moment, però no és sufi­ci­ent. Apa­rei­xen nous autors amb una obra con­sis­tent i l'oferta de nar­ra­tiva estran­gera traduïda ha aug­men­tat selec­ti­va­ment. La pro­jecció asso­lida en la lite­ra­tura infan­til i juve­nil és con­si­de­ra­ble i la fira recent de Bolo­nya n'és el tes­ti­moni més fefa­ent. Ara bé, estem a les bece­ro­les en molts ter­renys, i vull des­ta­car par­ti­cu­lar­ment el de l'assaig, que abasta totes les dis­ci­pli­nes del pen­sa­ment i tot el món uni­ver­si­tari.

Cada edi­to­rial llança l'ham amb el seu catàleg. L'edi­tor fa com el paó, que estén el seu plo­matge i sus­cita el desig del pre­ten­dent. No veig cap més manera de des­co­brir autors: l'autor novell, el bon autor novell, s'acosta en funció de l'atracció que pro­vo­ques amb la teva feina. Dins de tot l'apa­rat comer­cial, l'esforç de l'edi­tor és pro­cu­rar que aquesta arribi a tot­hom.

Si hem de fer cas del Gremi de Lli­bre­ters, per Sant Jordi es pre­veu un 5% d'aug­ment de les ven­des en relació amb l'any pas­sat. Ens ho creu­rem, ja que els lli­bre­ters han ento­mat la crisi amb molta fer­mesa. Això assen­ta­ria la lleu­gera recu­pe­ració del mer­cat edi­to­rial des de fa un any i mig. Ara bé, l'eco­no­mia des­crip­ti­ble és una, però per a la majo­ria de les famílies l'eco­no­mia és una altra, i tots vivim pen­dents que això canviï.