Bonet, l'exploradora

A Maria del Mar Bonet, a diferència d'altres companys de generació, no cal treure-la de l'oblit perquè, simplement, no ha estat oblidada, com es va posar al descobert, el desembre passat, en l'acte inaugural dels festejos dels seus 50 anys als escenaris en el mateix local on va debutar, L'Ovella Negra, amb presència de nombrosos companys de professió i el president Puigdemont i tot. Sí, però, que cal “alçar la veu”, com proposa Jordi Bianciotto en aquesta biografia realitzada amb l'estreta col·laboració de la cantant, per vindicar-la com una “figura important de la cultura catalana”, massa habituada a relegar personatges com el seu “a una quotidianitat que els acaba fent invisibles”.

Amb la voluntat, doncs, “d'ordenar i interpretar” els cinquanta anys d'aquesta història, més que no pas fer el típic acte heroic de justícia a una artista menystinguda, Bianciotto escriu la més completa revisió i valoració que s'hagi fet mai de l'artista mallorquina, reservada de mena i a qui, per tant, va caldre seduir perquè s'entregués a un projecte com aquest. “Em vaig resistir una mica al fet de dedicar massa estona a coses passades”, admetia Maria del Mar Bonet fa uns dies en la presentació del llibre a la Biblioteca de Catalunya. “Fa temps que m'he acostumat a viure en l'ara i en el «d'aquí a una estona».” Bianciotto, hàbil, arrenca a Bonet opinions sobre política, vida i amor, tot i que la cantant (que és filla de periodista) continuï considerant: “Les cançons parlen més de la meva vida privada que el que jo pugui dir.” “No hi ha cap cançó que jo hagi cantat que no tingui una base de veritat”, assegurava, de fet, amb rotunditat.

El llibre, que comença i acaba en l'acte a L'Ovella Negra així com en els diferents projectes ideats per al cinquantenari (entre els quals hi ha un disc gravat a Cuba de publicació imminent), argumenta amb nombrosos exemples les virtuts d'una artista que, tal com sosté Bianciotto, “no només va voler ser una bona cantant, sinó que va decidir ser exploradora”. “Molt abans que es parlés de world music, ella ja treballava amb veus d'altres cultures”, recorda l'autor, que va compartir un munt d'hores amb Bonet en un pis del poeta i traductor valencià Albert Garcia al barri de Sants. Que Bonet, d'altra banda, hagi fet tota la carrera en català és un dels seus trets definidors que Bianciotto no obvia. “Està convençuda que l'art, a través de la sensibilitat, ha de poder arribar a tot arreu. Però no en presumeix, simplement ho viu amb naturalitat.” L'autor, finalment, es mostra sorprès de “la clarividència, ja de ben jove, de Bonet, que sempre ha tingut molt clar què volia fer i què no”. “Dono les gràcies a la gent que, un dia, va creure que jo podia anar a Eurovisió”, apuntava Bonet durant la presentació del llibre. “Però jo ni guanyaria ni em sentiria bé en un lloc on no hi tinc res a dir...”

Maria del Mar Bonet, intensament conté 40 fotografies en color, entre les quals n'hi ha d'un primer recital, l'any 1965, a Palma, i amb Joan Miró, Salvador Espriu i els seus pares i germà.