música
novetat discogràfica
De Montcada a arreu del món
Itaca Band es reafirma entre els grups catalans amb més volada internacional amb el seu quart disc
Van començar l'any 2006 com “la típica colla d'amics que munta un grup per tocar els diumenges”. “Érem d'aquells que dèiem que mai podríem cobrar els concerts perquè això era una cosa de capitalistes”, recorda, tot mofant-se d'aquella innocència, el cantant Albert Garcia. Ara, però, Itaca Band, oriünds de Montcada i Reixac, figuren entre els grups festius més populars de Catalunya (el concert que oferiran divendres a l'Apolo de Barcelona ja fa dies que té les entrades exhaurides i pel que faran dissabte falta ben poc), amb gires que els porten a escenaris tan llunyans com ara els del Japó. “Allà, la gent que va als festivals mira què hi ha en el programa i s'estudien bé qui hi toca”, assenyala Garcia. “I és així com ens vam trobar gent que se sabia les cançons! Ens va venir, fins i tot, un japonès amb barretina! Són aquelles coses que et fan pensar si tot plegat és real.” Diuen, amb humilitat, que “no creuen” que facin “millor música i millors cançons que ningú”, però que “haver aguantat tants anys, amb gent sortint i entrant del grup”, ha estat la clau del seu estatus actual. Itaca Band, amb cançons en català i castellà, van publicar divendres Explosiva (Halley Records), un quart disc que presentaran també a la festa major de Lleida (13 de maig), al Festival Ítaca de l'Estartit (23 de juny), al Canet Rock (1 de juliol), i a Kàtmandu (21 i 22 de juliol), i hi ha altres dates pendents de confirmar... L'àlbum, amb col·laboracions de L.A.M.O.D.A i La Raíz, és el primer que fan a les ordres d'un productor (Genis Trani) i reflecteix, segons Pere Mercader, teclista i lletrista del septet, un “moment convuls tant a nivell social com personal”. “Hem deixat les nostres feines [el nucli dur del grup feia anys que compaginava la música amb la docència] i ara dediquem les vint-i-quatre hores del dia a Itaca Band”, revela Garcia. “Hem marxat de casa i, en molts aspectes, ens hem fet grans”, hi afegeix el baixista Kel Sangüesa, que apunta que les lletres d'Explosiva reflecteixen també “aquest món postcrisi o postestafa en què vivim”. El to, però, com el de tantes altres bandes amb qui comparteixen l'efervescent escena festiva a Catalunya, són en positiu, tal com es posa al descobert a Radicalmente optimista, una de les dotze cançons de l'àlbum. “El món està podrit i, segurament, molts de nosaltres també, però l'única manera que tenim perquè això canviï és enfocar-ho des d'un punt de vista positiu”, proposa Mercader, que, tanmateix, es defineix com “la persona més negativa del món”. “Potser per això miro d'escriure coses optimistes. Sovint, el que escric no són coses que em passen sinó que vull que em passin!”
La seva fórmula habitual, una mescla de reggae, ska i pop, incorpora aquesta vegada l'electrònica (“hagués estat fàcil continuar la recepta de sempre, però això encara ens feia més por”) i, entre els canvis que ha experimentat recentment Ítaca Band, hi ha que cap d'ells viu ja a Montcada i Reixac, ciutat d'on procedeix també un dels grups capdavanters de la moguda: La Pegatina.
“No hi ha escoles de música, ni bucs d'assaig, ni sales de concerts”, es lamenta Mercader. “Sí, en canvi, que hi ha bastants grups i molta més moguda de la que es podria esperar en un lloc tan desolat com ho és aquest.”