Crònica d'uns mons desapareguts

Paco Villar (Barcelona, 1961) és un dels grans especialistes en la crònica històrica de Barcelona. Els seus estudis sobre aspectes de la ciutat com ara els cafès i els banys ja són clàssics del gènere, però, sobretot, destaca per les recerques que ha fet sobre el popular, mític i ja desaparegut Barri Xino de Barcelona.

De la seva gran crònica d'aquest barri cràpula, Historia y leyenda del Barrio Chino, l'editorial La Campana ja n'ha fet dues edicions. Ara ha tornat a les arrels del Xino amb una nova crònica sobre el desaparegut cabaret, dàncing o com se'l vulgui anomenar La Criolla, un establiment que només en 11 anys d'existència va deixar pòsit a la història dels baixos fons de Barcelona.

Villar ha recuperat aquells mons desapareguts del Barri Xino amb tota la seva essència, que tenia l'epicentre a la zona més portuària que anava, per una banda, de les Drassanes o Portal de Santa Mònica a Conde del Asalto (ara Nou de la Rambla) i, per l'altra, de la Rambla al Paral·lel. Un espai on la vida bohèmia i desenfrenada es barrejava amb la classe treballadora que vivia als inhòspits habitatges d'aquests carrers, molts avui desapareguts a causa dels bombardejos feixistes durant la Guerra Civil i per l'acció municipal. Un dels edificis desapareguts és on hi havia La Criolla, al número 10 del carrer del Cid. Un bombardeig que va patir aquesta zona de Barcelona el 24 de setembre del 1938 el va esfondrar.

Per elaborar La Criolla, la puerta dorada del Barrio Chino, Paco Villar ha tingut accés a un valuós material documental, el llibre de firmes de visitants il·lustres, una veritable joia amb 535 dedicatòries i 43 dibuixos, entre els quals els d'Opisso, Apel·les Fenosa, Josep Viladomat i Emili Ferrer. En el darrer capítol del llibre es reprodueixen diversos dibuixos i les dedicatòries dels visitants nacionals i estrangers de La Criolla.

L'autor ha dut a terme una gran recerca de camp per donar-nos a conèixer tots els detalls d'aquesta famosa sala de festes freqüentada per bohemis, anarquistes, republicans, burgesos llibertins, mariners, prostitutes, transvestits, camells, carteristes, borratxos, cocaïnòmans, pistolers, militars, escriptors, artistes i tota mena de mamífers de la nit en busca de plaer, alcohol, droga, però sobretot diversió.

Un local on era possible veure l'anarquista d'acció i transvestit Flor de Otoño, un lloc de conspiració d'anarquistes i de republicans. La Criolla va traspassar fronteres i es va internacionalitzar amb la presència d'escriptors com ara Pierre Mac Orlan, Francis Carco, Georges Bataille, Jean Genet, Simone Weill i els actors Douglas Fairbanks (pare i fill). La Criolla, com recorda Villar, va fer-se famós a través dels articles del periodista Francisco Madrid sobre els baixos fons de Barcelona a la revista El Escándalo i de Josep Maria Planes, autor també d'un reportatge sobre la mítica sala. Un món desaparegut on fins i tot hi anaven la Miss i la Reina del Barrio Chino. L'autor arrodoneix la crònica parlant d'altres locals veïns de La Criolla, com ara meublés, sales de festa, balls, bars i altres caus de vici del barri, com ara Cal Manquet, Cal Sagristà, Wu Li Chang, La Mina i La Taurina, on era possible veure actuar una nena que es deia Carmen Amaya.

La Criolla i la majoria d'aquests locals van desaparèixer amb la irrupció de la moral anarquista durant la Guerra Civil contrària a la prostitució i als vicis considerats fills del capitalisme. El bombardeig dels avions italians va deixar la zona devastada. Villar ens ofereix una gran crònica de la Barcelona cràpula dels anys vint i trenta del segle XX que val la pena llegir per conèixer o entendre l'essència d'un barri i d'uns mons desapareguts.