Teatre

Gerard Feliu

Localitzador d'espais

“Els veïns se sumen”

Li prova, el nom de geo­lo­ca­lit­za­dor, el que troba els espais ido­nis per a una funció específica?

Em con­si­dero més com un pro­duc­tor. Perquè la meva feina és fer rea­li­tat els som­nis dels artis­tes. Dins de les fei­nes de pro­ducció sí que és cert que em dedico a tro­bar els espais que les com­pa­nyies neces­si­ten per a Fira Tàrrega, sovint entrant a llars de famílies.

Fa pocs dies vau fer un pri­mer assaig d'‘Eléctri­co28', un espec­ta­cle que s'estre­narà a la pròxima edició.

La idea ini­cial era fer una sèrie d'acci­ons que ja s'ima­gi­nava com havien de ser i que fos­sin pròximes entre elles. Efec­ti­va­ment, la seva peça serà una ruta per dife­rents espais que es van enllaçant. Per tant, no és un site-espe­ci­fic con­cret sinó tota una sèrie de site-espe­ci­fic. Això com­plica molt més la feina de recerca de cases i veïns de Tàrrega. En alguns casos els conei­xes i ja hi ha una con­fiança; en d'altres se n'ha de trans­me­tre, perquè l'acció pot impli­car fins i tot que el públic entri a cases par­ti­cu­lars. És impor­tant que la com­pa­nyia tin­gui un marge d'adap­tació perquè la recerca sigui favo­ra­ble.

Han de ser molt res­pec­tu­o­sos amb l'espai que els cedei­xen, es clar.

Han de vigi­lar l'espai i també els hora­ris d'assaigs i d'actu­ació. Perquè es tracta de con­viure amb una família que hi viu i que se li ha d'alte­rar el mínim el seu dia a dia.

Hi ha algun tipus d'asse­gu­rança?

D'entrada, con­fiem en la paraula de la gent. Si ens diuen que ens dei­xa­ran l'espai amb la forma con­vin­guda, no tenim per què dub­tar.

I si es trenqués alguna cosa?

No sé de cap cas que s'hagi hagut de repo­sar res. Si hi hagués algun des­per­fecte, Fira Tàrrega se'n faria càrrec.

Us dema­nen algun tipus de com­pen­sació? Una mena de llo­guer?

Algu­nes per­so­nes ens dema­nen si trau­ran alguna com­pen­sació. D'entrada, mai no ofe­rim diners, però sí que podem cedir algu­nes entra­des. Sovint, aca­ben par­ti­ci­pant en el mateix mun­tatge d'alguna manera.

Com s'arrenca la con­versa freda amb el veí?

Després que la com­pa­nyia ha expo­sat la seva demanda comen­cem la recerca. Pri­mer fem una ins­pecció exte­rior i, si els lliga, arriba el moment de picar al tim­bre i pre­sen­tar-te. Costa molt que es repe­tei­xin cases par­ti­cu­lars. Però la sort és que Tàrrega tam­poc no és una ciu­tat tant gran. A vega­des, com va ser el cas de Fugit, dels Kamc­hatka, l'espec­ta­cle ha de començar en un solar. No hi havia tim­bre on tru­car. Ens vam haver d'espa­vi­lar per dema­nar el permís de la pro­pi­e­tat. Si el veí no hi és, pre­gun­tes als seus veïns com i quan se'l pot loca­lit­zar.

Els que cedei­xen espais estan satis­fets de l'experiència?

En un espec­ta­cle, el públic veu només el resul­tat final. Si dei­xes un lloc tens l'opor­tu­ni­tat de veure la part interna, com es va cre­ant i trans­for­mant la pro­posta. Els fa dis­fru­tar d'una manera dife­rent. Molts cops, aca­ben donant un cop de mà; si fa falta s'ofe­rei­xen per moure mobles per fer més acces­si­ble el seu pis als futurs espec­ta­dors. Els veïns sovint se sumen.

S'esta­bleix una relació amb els artis­tes.

En gene­ral, tot­hom acaba molt pre­dis­po­sat. Però s'ha d'anar amb molta pre­caució per poder entrar en una casa. Els artis­tes els han d'anar conei­xent i mirant què podran fer. D'entrada, hi ha una certa des­con­fiança perquè els ocu­pes un espai íntim. Cal anar molt a poc a poc, expli­car molt bé les coses. I sí, al final, molts veïns dema­nen que facin més coses.

Això només és pos­si­ble a Tàrrega? Deu ser molt més difícil fer-ho en una gran capi­tal com Bar­ce­lona, no?

Tenim la sort que la fira és molt cone­guda. Per això qual­se­vol ciu­tadà s'hi pot sen­tir iden­ti­fi­cat. Quan tru­ques i els dema­nes ajuda, no ets un estrany del tot; ja saps de què par­les. En una altra ciu­tat, si no sap de quin fes­ti­val es parla ni què com­porta cedir un espai, deu ser més com­plex.

Triar un espai no deixa de ser una part cre­a­tiva, una aposta defi­ni­tiva per la peça, no?

Bus­ques totes les alter­na­ti­ves pos­si­bles i és gra­ti­fi­cant veure que la pro­posta agrada a la com­pa­nyia. Però és que, a més, els espec­ta­cles que són iti­ne­rants no han de per­ju­di­car les altres actu­a­ci­ons de car­rer o s'ha de pre­veure la pos­si­ble con­ta­mi­nació acústica si hi ha una actu­ació en una plaça pro­pera... També sabem que aquests espais gene­ral­ment impli­quen un afo­ra­ment limi­tat, sobre­tot si és lluny i s'ha de des­plaçar el públic en auto­bu­sos. I cal sumar els des­plaçaments en l'actu­ació de l'espec­ta­cle.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia