patrimoni arquitectònic
Una casa pel poble
Històrica
La casa Parrella, amb cinc segles de vida, és una de les finques més emblemàtiques i senyorials de la capital de la Vall del Ges
La casa Parrella ha estat notícia, els darrers mesos, pel fet que les sessions plenàries del consistori torellonenc es fan, des de l’abril, a la sala noble d’aquest edifici emblemàtic situat en ple centre de la població de la Vall del Ges. Els últims anys, en aquesta zona de la casa ja s’havien celebrat actes i presentacions d’esdeveniments vinculats amb el territori, però amb la celebracions dels plens, l’activitat ha tornat de manera regular –com a mínim un cop al mes– a Can Parrella.
Considerat bé cultural d’interès local, la construcció, situada a la cantonada entre la plaça Vella i el carrer Ges d’Avall, és, de ben segur, un dels edificis més històrics i més senyorials de Torelló. Segons estudis com ara Història de Torelló de l’erudit local, sacerdot i historiador Fortià Solà, es té constància que, a finals del segle XVI, ja hi havia una edificació a la mateixa ubicació que avui ocupa la casa Parrella. El nom actual, però, no s’hi atribueix fins al 1602, quan Guillem Parrella, d’ofici paraire –vinculat al tractament i la venda de la llana–, va comprar la casa. De fet, amb Guillem Parrella s’inicia un llinatge que, en pocs anys, porta aquest cognom a situar-se entre la noblesa del territori. Això queda demostrat en els diversos documents de principi del segle XVII en què Guillem Parrella compra una extensió important de terreny que es convertirà en els jardins del seu petit palau. Segons recull el catàleg del patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic de Torelló, la família Parrella va assolir un elevat reconeixement social els segles següents, amb èxits econòmics així com també militars. La residència dels Parrella va annexionar-se la casa Puig, situada a la dreta dins de la plaça Vella en una data que no s’ha pogut confirmar.
Pel que fa als estils artístics i arquitectònics de la casa Parrella, en origen era una construcció gòtica i d’aquella època encara manté elements com ara els balcons i els seus brancals de la part de la façana que dona a la plaça Vella. Segons el catàleg de patrimoni que descriu la casa, es determinen dues reformes importants que s’han pogut documentar: una, visible a través d’una inscripció en una pedra de la part de la casa ubicada al carrer Ges d’Avall, apunta cap al 1691, mentre que a mitjans del segle XIX també es van fer modificacions importants, sobretot a l’interior de la casa, com demostraria la llicència d’obres datada el 1888.
La casa va anar quedant en desús a partir de la segona meitat del segle XX, i al límit del canvi de mil·lenni, la seva situació era d’una gran deixadesa. Detectat aquest fet i conscients de la seva importància històrica, artística i emocional, l’Ajuntament en va assumir la propietat. Des de llavors, el consistori torellonenc ha anat fent intervencions per assegurar l’edificació, i una de les parts més rehabilitada és la sala noble, on es troba un altre dels elements més destacats de la casa Parrella: els vitralls. Segons sembla, els escuts heràldics d’aquests vitralls serien els de les diverses famílies que tenien una estreta relació amb la família Parrella. L’escut de la família noble torellonenca també és present en aquesta sala, així com a l’entrada a la casa pel carrer Ges d’Avall, en aquest cas, esculpit a la pedra.
Un jardí ben aprofitat
Torelló va comprar la finca el 1999, i amb el posterior rentat de cara, una de les parts que va començar a brillar més i que els torellonencs més han pogut gaudir són els extensos jardins. Amb una superfície total de 22.000 metres quadrats, a l’interior es poden trobar castanyers, plàtans, til·lers i avets. Situat a tocar del centre de la població, l’espai verd serveix per connectar la zona propera als equipaments esportius, com ara el camp de futbol, i el pavelló i el nucli de la vila. A més, en aquest punt s’han celebrat alguns actes culturals i festius com ara concerts i part del Festus.