Un reflex vital de Celrà

Captivadores històries humanes, molt vinculades a l’evolució del municipi de Celrà. Al llarg d’un centenar de pàgines, Lluís Camps Sagué ens acosta a la vida de 34 veïns i veïnes que han residit a la població entre els segles XV i XX. El llibre, titulat Biografies celranenques, és un exhaustiu treball que contribueix a la conservació de la memòria històrica a través del recull dels trets vitals dels seus protagonistes. L’autor ha dedicat aquesta obra “a tots aquells celranencs, naturals o nouvinguts, que han ajudat a fer un poble millor”. Per a la seva elaboració, Camps ha realitzat un minuciós treball de recerca de caire tant documental com fotogràfic, ja que moltes de les biografies estan acompanyades de boniques imatges antigues. L’escriptor ha consultat diversos arxius públics i privats, hemeroteques, el registre civil de l’Ajuntament de Celrà, articles i anteriors publicacions, i, alhora, s’ha nodrit de les converses que ha mantingut de manera directa o bé per carta amb els familiars d’alguns dels biografiats.

El llibre ha estat editat pel Taller d’Història de Celrà, una entitat que va néixer l’any 1993 amb el propòsit d’investigar i promoure estudis científics i culturals sobre el municipi. Es tracta de la setena de les publicacions impulsades per aquesta associació: un seguit d’obres que aprofundeixen en aspectes locals i ajuden a salvaguardar el passat col·lectiu. Camps ha combinat la referència a la trajectòria de persones que ja coneixia o que n’havia sentit a parlar prèviament, amb d’altres d’inèdites que ha anat descobrint. Les àrees en què s’emmarquen els 34 biografiats són molt diverses, i van des de la sanitat fins a l’ensenyament, passant per la religió, l’empresariat o la política. L’autor explica en el pròleg de l’obra que els convilatans en què s’ha centrat es van distingir per alguna característica, tant dins del seu àmbit professional com per episodis vivencials. Apunta, així mateix, que el llibre podria haver incorporat “molts altres celranencs o celranenques que no hi figuren”, però el fet de no haver trobat cap o poques referències documentades ho va dificultar.

L’ocupació més freqüent dels biografiats és la sanitària. L’obra glossa la vida de cirurgians, metges, veterinaris, farmacèutics i llevadores. També hi surten diversos religiosos –capellans, frares i monges–, senyors medievals, militars, empresaris, treballadors de la fàbrica Pagans, una historiadora, pagesos, ensenyants, músics, hisendats i polítics. El llibre s’enceta amb la biografia de Caterina d’Escales i Julià, que va heretar del seu pare tot el castell de Celrà, situat a la parròquia de Sant Feliu. A més, s’hi ressegueix la vida de dos alcaldes que ho van ser en dos moments històrics contraposats. Un d’ells, Isidre Rossell i Gimbernat, va néixer el 1901 i políticament estava vinculat a Esquerra Republicana de Catalunya. Va ser alcalde de Celrà durant els darrers anys de la República i la Guerra Civil espanyola. Camps, reproduint textualment un article sobre Rossell elaborat per la veïna de Flaçà Montse Morales, destaca: “Cal constatar que, gràcies al bon fer d’Isidre Rossell en l’exercici de l’alcaldia, va impedir que tant el comitè antifeixista local com d’altres de forans assassinessin o empresonessin veïns del poble, com per desgràcia va succeir en altres municipis.”

L’altre alcalde biografiat és Francisco Ramírez de Cartagena i Marcaida, nascut a Manila el 1883. El 1917 es va instal·lar amb la seva família a Celrà, on va entrar de mecànic a la fàbrica Pagans (en va ser l’encarregat de manteniment des del 1925 fins a la seva jubilació). D’idees conservadores, va ser el primer alcalde després de la Guerra Civil. El 1939, el Governador Civil el va nomenar batlle, càrrec que va ocupar durant setze anys.

El llibre, entre altres, també aprofundeix en la trajectòria de Pere Pagans Lladó, precursor en la industrialització del poble. Al costat de l’estació, hi va construir les primeres edificacions de la fàbrica de producció d’extractes tànnics d’origen vegetal per adobar el cuir. El 1915 es van ampliar les instal·lacions seguint el projecte modernista de l’arquitecte gironí Isidre Bosch, amb la planificació de tot un conjunt fabril que és el que ha arribat fins als nostres dies.

L’obra es clou amb la biografia de Ricard Reixach Granés (1921-1985), metge pioner de la ciència neurològica. Totes les vivències componen una completa obra que, un cop més, ajuda a salvaguardar el preuat patrimoni local i a conèixer de més a prop el poble a través de la seva gent.