cultura

des del laberint

mireia rosich

Regentar el poder

Ja són més de cinc mili­ons els refu­gi­ats siri­ans. El Medi­ter­rani s’omplirà amb el bon temps de més famílies fugint de l’hor­ror. El mar d’estiu és una porta de sor­tida. Em fa pen­sar en una deessa síria de l’anti­gui­tat que es movia veloç entre les aigües perquè era mei­tat dona mei­tat peix. Les sire­nes són més anti­gues que no ens pen­sem. Aquesta dea syria –com dirien els romans– es deia Derketo. Va tenir una filla amb un mor­tal però la va aban­do­nar per anar a viure al fons d’un llac. I la nena va ser sal­vada per uns coloms. Ho hem sen­tit mol­tes vega­des, ani­mals que tenen cura de nadons des­pro­te­gits. A Ròmul i Rem, fun­da­dors de Roma, els va alle­tar una lloba. A Zeus, déu de l’Olimp, el va criar la cabra Amal­tea. A la filla de Derketo l’ali­men­ta­ren els ocells amb llet i for­matge man­lle­vat dels ramats. Fins que uns pas­tors la van tro­bar i li van posar un nom, Semíramis, la que ve dels coloms. Amb el temps seria reina de Babilònia.

Al segle IX aC una dona, Sam­mu­ra­mat, va reg­nar a Assíria. Es deu basar en ella la lle­genda? El relat ens diu que Semíramis es va casar amb el rei Ninus però el seu matri­moni va ser curt, ja que poc després de les núpcies ell va morir. En el qua­dre de l’italià Augusto Valli veiem el cos de l’atrac­tiva esposa estès dramàtica­ment al terra davant la tomba. Se li havia eri­git un mau­so­leu solemne. Els detalls orna­men­tals que uti­litza el pin­tor per a l’entorn arqui­tectònic són típica­ment assi­ris, espe­ci­al­ment la bèstia alada amb cap humà de la dreta. Els ani­mals alats sim­bo­lit­zen la subli­mació dels ins­tints i el pre­do­mini de l’espe­rit. Les ales volen cap al cel i trans­cen­dei­xen la con­dició humana. Per això aques­tes mítiques cri­a­tu­res pro­te­gien els llocs sagrats. No se sap si el rei Ninus va morir de manera natu­ral. En tot cas, la defunció va con­duir Semíramis al tron. Aquest era l’únic moment on elles podien gover­nar, en l’inter­ludi entre la mort del marit i la majo­ria d’edat del fill.

La bella Semíramis va demos­trar ser una gran líder i va enge­gar una extra­or­dinària cam­pa­nya d’expansió cap a Ori­ent que la va dur fins al riu Indus, tota una pro­esa. També se li atri­bu­eix la recons­trucció de Babilònia que la va con­ver­tir en capi­tal del regne trans­for­mant-la en una esplen­do­rosa ciu­tat envol­tada d’una con­tun­dent mura­lla de vuit por­tes. Els seus famo­sos jar­dins pen­jants eren una de les set mera­ve­lles del món. Encara avui, al Per­ga­mon­mu­seum de Berlín, davant la porta d’Ish­tar (de l’època de Nabu­co­do­no­sor) hom es pot fer a la idea de com devia ser entrar per aque­lla avin­guda que conduïa cap al tem­ple del déu Mar­duk, amb el sol intens de l’extrem ori­en­tal petant con­tra el blau de la rajola esmal­tada.

Em pre­gunto com deu viure la reina actual de Síria, Asma Al-Assad, tot el que està pas­sant al seu país. Nas­cuda a Lon­dres, ban­quera de la city, i ara pri­mera dama d’un règim que manté una sag­nant ferida oberta des del 2011. No ho sabrem. En tot cas, segur que no serà una reina lle­gendària.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia