Regentar el poder

Ja són més de cinc milions els refugiats sirians. El Mediterrani s’omplirà amb el bon temps de més famílies fugint de l’horror. El mar d’estiu és una porta de sortida. Em fa pensar en una deessa síria de l’antiguitat que es movia veloç entre les aigües perquè era meitat dona meitat peix. Les sirenes són més antigues que no ens pensem. Aquesta dea syria –com dirien els romans– es deia Derketo. Va tenir una filla amb un mortal però la va abandonar per anar a viure al fons d’un llac. I la nena va ser salvada per uns coloms. Ho hem sentit moltes vegades, animals que tenen cura de nadons desprotegits. A Ròmul i Rem, fundadors de Roma, els va alletar una lloba. A Zeus, déu de l’Olimp, el va criar la cabra Amaltea. A la filla de Derketo l’alimentaren els ocells amb llet i formatge manllevat dels ramats. Fins que uns pastors la van trobar i li van posar un nom, Semíramis, la que ve dels coloms. Amb el temps seria reina de Babilònia.

Al segle IX aC una dona, Sammuramat, va regnar a Assíria. Es deu basar en ella la llegenda? El relat ens diu que Semíramis es va casar amb el rei Ninus però el seu matrimoni va ser curt, ja que poc després de les núpcies ell va morir. En el quadre de l’italià Augusto Valli veiem el cos de l’atractiva esposa estès dramàticament al terra davant la tomba. Se li havia erigit un mausoleu solemne. Els detalls ornamentals que utilitza el pintor per a l’entorn arquitectònic són típicament assiris, especialment la bèstia alada amb cap humà de la dreta. Els animals alats simbolitzen la sublimació dels instints i el predomini de l’esperit. Les ales volen cap al cel i transcendeixen la condició humana. Per això aquestes mítiques criatures protegien els llocs sagrats. No se sap si el rei Ninus va morir de manera natural. En tot cas, la defunció va conduir Semíramis al tron. Aquest era l’únic moment on elles podien governar, en l’interludi entre la mort del marit i la majoria d’edat del fill.

La bella Semíramis va demostrar ser una gran líder i va engegar una extraordinària campanya d’expansió cap a Orient que la va dur fins al riu Indus, tota una proesa. També se li atribueix la reconstrucció de Babilònia que la va convertir en capital del regne transformant-la en una esplendorosa ciutat envoltada d’una contundent muralla de vuit portes. Els seus famosos jardins penjants eren una de les set meravelles del món. Encara avui, al Pergamonmuseum de Berlín, davant la porta d’Ishtar (de l’època de Nabucodonosor) hom es pot fer a la idea de com devia ser entrar per aquella avinguda que conduïa cap al temple del déu Marduk, amb el sol intens de l’extrem oriental petant contra el blau de la rajola esmaltada.

Em pregunto com deu viure la reina actual de Síria, Asma Al-Assad, tot el que està passant al seu país. Nascuda a Londres, banquera de la city, i ara primera dama d’un règim que manté una sagnant ferida oberta des del 2011. No ho sabrem. En tot cas, segur que no serà una reina llegendària.