El Grec, més grec que mai

Aquest any, el Festival Grec comença un viatge que, durant els cinc anys vinents, donarà la volta al món. En aquesta edició, se centra en la Mediterrània i en Grècia concretament. Per això, és més que mai el festival grec (perquè tria peces clàssiques com Troyanas, dirigit per Carme Portaceli) i també perquè s’hi han inclòs un bon nombre de peces contemporànies amb el suport del Festival d’Atenes (Clean city, Històries d’Istanbul, The great tamer, Cementary) i també amb la mirada èpica de Wadji Mouawad, que introdueix Èdip al seu univers.

Cesc Casadesús, el nou director del Grec Festival, ha volgut facilitar al públic construint itineraris i també manté uns referents internacionals que són garantia com poden ser l’adaptació de Beware of pity (La impaciència del cor) de Stefan Zweig que interpreten actors de les companyies Complicité i la Schaubühne. També retorna James Thierrèe amb els seus espectacles suggerents de sorpresa i un costat oníric.

Pel que fa a l’autoria de casa, hi ha de tot. D’espectacles experimentals de CorroC d’Escarlata Circus i Fugit de Kamchatka a peces experimentals de primeres espases com Àlex Rigola amb Who is me. Pasolini. I el retorn de Paraules encadenades, de Galceran. I l’aventura de T de Teatre, pels seus 25 anys, que estrena amb la direcció de Manrique: E.V.A. Comèdia sobre el patiment? Un contrast notable a la tragèdia grega, també dins del Grec.