Cultura popular

festes i tradicions

La Pobla de Segur viu un cap de setmana de falles, cultura i tradició

La població pallaresa i la ribagorçana de Durro donen el tret de sortida a la temporada de falles al Pirineu

La Pobla celebra la 51a Fira Multisectorial

La Pobla de Segur ha culminat un cap de setmana intens en què han conviscut la tradicional festivitat de la baixada de falles i la fira multisectorial, que enguany ha arribat a la 51a edició. La regidora de Promoció Econòmica de la Pobla de Segur, Noemí Nus, n’ha fet un balanç positiu quant al nivell i al volum de les activitats programades, però ha admès que les altes temperatures registrades durant tot el cap de setmana a la població han limitat l’afluència de visitants, especialment en les hores centrals del dia. Nus ha explicat que la fira es troba en un “procés de replantejament” i que de cara a l’any vinent serà una fira “completament diferent” a l’actual, però “sense perdre les característiques de la Pobla i el seu entorn”. Una de les novetats d’enguany ha estat el concurs d’aparadors fallaires, on han participat fins a 11 negocis de la població.

L’acte central del cap de setmana, però, tenia lloc dissabte al vespre amb el tret de sortida de la temporada de falles, declarades patrimoni de la humanitat per la Unesco fa dos anys. La baixada de falles de la Pobla de Segur, una festa que es remunta a fa més de setanta anys, ha aplegat enguany uns cent seixanta joves de la localitat. Com cada any a bocafoscant, els fallaires van baixar des de la muntanya de Santa Magdalena. En arribar al poble, les pubilles els esperaven amb un ram de flors i un traguet de vi. A continuació, per parelles, van recórrer els carrers de la Pobla fins a la plaça de la Pedrera, on van llençar la torxa a la foguera.

Les falles de la Pobla són diferents de les d’altres indrets del Pirineu, però en mantenen l’essència. El mànec és de fusta d’avellaner verda, recollida dels boscos humits de la Vall Fosca. La teia que crema és de pi sec, de soques caigudes de la reserva de Boumort. I la fusta es modela, i s’aferra amb claus, grampillons i filferro a la branca d’avellaner.

Un cop encetada la temporada, ara el calendari se centra al Pallars Sobirà, on les falles més conegudes i amb més tradició són les d’Isil, a l’Alt Àneu, i les d’Alins. Totes dues se celebren la nit de Sant Joan. D’Alins destaca que qualsevol pot baixar una falla per un recorregut curt i senzill, i d’Isil que es consideren les falles més antigues del Pirineu.

Durro i la Pobla, les falles més matineres

La població de Durro, a l’Alta Ribagorça, ha celebrat juntament amb la Pobla de Segur el primer descens de falles de la temporada al Pirineu. Els fallaires van baixar dissabte de l’ermita de Sant Quirc mentre centenars de visitants els esperaven al poble, on també es van unir una trentena de fallaires més joves. I és que a Durro les falles només les baixa la gent que a poc a poc va aprenent la tradició, edició rere edició.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

música

Un infart acaba amb Steve Albini, monument del rock alternatiu

girona
Cultura

Mor Jacobo Rauskin, poeta paraguaià d’àmplia trajectòria professional

art

L’art alliberador de Jordi Colomer, al Macba

Barcelona

Minyons de Terrassa mostren el nou local de Cal Reig durant la Fira Modernista

TERRASSA
música

Classe B i Jost Jou guanyen la secció Talent Gironí del festival Strenes

girona

Injecció de 13 milions pels dos nous platós al Parc Audiovisual el 2026

TERRASSA
Cultura

Nik West, Paquito D’Rivera i Vincen Garcia, caps de cartell la Mostra de Jazz de Tortosa

Tortosa
CINEMA

Isona Passola rebrà el premi Montserrat Carulla del FIC-CAT

Roda de Berà
llibre

Pere Portabella, reflectit en els seus escrits

barcelona