Tast de la música negra

En els anys de la caspa, de la caspa més abundant, dura i perjudicial quan es respirava accidentalment, es deia allò de la letra con sangre entra. Tot i que de caspa en queda més de la que voldríem, els preceptes educatius, en l’àmplia majoria de centres, van per altres bandes. Aplicant un enriquidor la música amb ritme entra, ara fins i tot es pot donar a conèixer a nens de 12 anys (o alguns menys o molts més) la història dels orígens del soul i, per extensió, del rhythm and blues fins a arribar al hip hop. És a dir, una de les bases de la música negra, deixant de banda (en el cas que ens ocupa per raons lògiques d’espai i per evitar un enciclopedisme que podria resultar excessiu en un sol llibre, ja en faran més) les danses tribals, el gospel, el blues i bona part del jazz i de la música disco i el funk. De fet, el músic Andreu Cunill, l’autor del text de Las maravillosas aventuras del Sr. Soul, dona a entendre que en Soul va néixer de la relació entre el senyor Jazz i la senyora Blues. Bonica imatge.

Cunill ha aconseguit explicar, amb una economia de text admirable, la història del soul amb tot d’exemples reals i contextualitzada en l’època. Hi fa sortir Nova Orleans, Martin Luther King, la lluita racial, Andy Warhol, la discoteca Studio 54, la discogràfica Motown i el seu fundador, Berry Gordy, el festival Wattstax (el Woodstock negre), el productor Phil Spector, entre altres, a més de molts artistes mítics, com ara Little Richard, Ray Charles, Sam Cooke, Aretha Franklin, Fats Domino, Diana Ross, Otis Redding, James Brown, les Ronnettes...

Tim Sanders és l’autor de les il·lustracions en aquarel·la. Expressives, funcionals, magnífiques i, com passa sovint amb el gran nivell dels àlbums il·lustrats que es publiquen, potser més atractives per als adults, tot i que no fan cap mal a un nen. De fet, són més, molt més recomanables que altres estils freds i digitalitzats, impersonals. I per si amb el bon text (per cert, amb un annex final que afegeix molta informació necessària i aclareix pàgina per pàgina quins són els noms amb què juga Cunill en la narració) i les bones il·lustracions no n’hi ha prou, l’editorial afegeix un codi QR per poder escoltar la playlist de l’àlbum. Una bona iniciativa de 66rpm, en la seva col·lecció infantil, 45rpm, que esperem que es vagi ampliant amb altres gèneres musicals.