La memòria que perviu

Palamós és un poble amb molta història en com­pa­ració amb el patri­moni que final­ment resta dem­peus avui en dia, espe­ci­al­ment als nuclis. L’inves­ti­ga­dor local Pere Tri­ju­e­que ha fet durant dècades una feina cons­tant per apro­fun­dir-hi; una tasca espe­ci­al­ment com­plexa si es vol ser rigorós. I el seu tre­ball, jun­ta­ment a d’altres que seguei­xen el seu lle­gat, n’és una prova exem­plar.

Bom­bar­de­jat durant la Guerra Civil, ata­cat per l’exèrcit francès o fins i tot saque­jat pels homes del temi­ble pirata turc Barba-rossa i amb el tsu­nami del turisme ini­ciat el segle pas­sat, qual­se­vol resta, edi­fici o pedra que queda a Palamós, fins i tot el patri­moni natu­ral, és ara mateix real­ment un tre­sor d’incal­cu­la­ble valor. No és tant par­lar de falta de visió a l’hora de man­te­nir-lo, que segu­ra­ment també –un exem­ple des­gra­ciat és la demo­lició total­ment inten­ci­o­nada i espe­cu­la­tiva de la casa Ribera o l’estació del tren–, com de la importància que aquest poble ha de donar, i dona, al que li queda. Un dels seus bucs senyera –en té d’altres, evi­dent­ment– és un pala­uet de prin­ci­pis del segle pas­sat: la casa Vincke, que ara és recon­ver­teix en un hotel.

L’any 1941 es va regis­trar la venda d’una finca a nom de Gerard Vincke Goll, amb l’ús de fruit a nom del seu pare, Enric Vincke. Aquesta pro­pi­e­tat era en rea­li­tat dues fin­ques agru­pa­des en tota l’illa de cases com­presa entre els car­rers de l’Avió, de la Mercè, de López Puig­cer­ver i del pre­si­dent Fran­cesc Macià. A par­tir d’aquesta data és quan la finca ja es va començar a conèixer amb el nom de casa Vincke, si bé no va ser cons­truïda per la família d’aquest indus­trial, d’ori­gen ale­many, Enric Vincke Wisch­meyer. La finca té una llarga història. El 1866 per­ta­nyia al comer­ci­ant de Calonge Martí Vilar i en aquell moment tenia planta baixa, un pis i un magat­zem ados­sat. Després de pas­sar a mans de Miquel Matas, el 1901 la va adqui­rir Miquel Gubert, que és qui li va ator­gar l’aspecte actual amb els dos pisos, en unes obres que es van fer entre 1910 i 1912 i que van donar peu a un deliciós pala­uet on actu­al­ments’estan fina­lit­zant els tre­balls per mitjà de l’empre­ne­do­ria del seu pro­pi­e­tari, Ramon Satorra –que fins ara hi vivia–, i el Grup Mas de Tor­rent, per recon­ver­tir-lo en un hotel de qua­tre estre­lles amb nou habi­ta­ci­ons.

Enric Vincke va resi­dir a Palamós, tret de les seves esta­des a Niça, fins a la seva mort, el 1958. El 1929 s’hi havia tras­lla­dat a viure com a direc­tor de la fàbrica de l’empresa nord-ame­ri­cana Arms­trong –que havia com­prat Manu­fac­tu­ras del Corcho, a Pala­fru­gell, i Conc­hera Inter­na­ci­o­nal, a Palamós–. Durant la Guerra Civil la casa dels Vincke va ser bom­bar­de­jada i va ser lla­vors quan es van plan­te­jar la com­pra d’aquesta pala­uet situat rela­ti­va­ment a prop de les naus de l’empresa, que amb els anys va ser adqui­rida pel grup Hutc­hin­son, avui a la Pie­tat.