Gaudir de la comèdia

El director Pau Carrió presenta al Lliure de Gràcia una peça inequívocament còmica, Nit de reis. Certament, és una obra que no té la profunditat d’altres shakespeares, però permet comprovar la saviesa de l’autor i també del director.

Carrió va signar la primera sorpresa de la primera Kompanyia Lliure, amb aquella dramatúrgia titulada Victòria d’Enric V (Grec, 2014). Ara, tot i que ja sigui la segona temporada de la nova Kompanyia Lliure, es pot dir que és la seva primera estrena en conjunt. I cal celebrar-la. Perquè els actors treballen a favor del ritme còmic, cedint la rèplica perquè el company remati l’embolic. Carrió, com a Victòria d’Enric V, torna a comptar amb la música d’Arnau Vallvé.

Si Els feréstecs va ser l’oportunitat perquè el gran públic descobrís Laura Aubert, ara hi ha l’oportunitat de captar la fortalesa de Clàudia Benito, en un registre que no ha sovintejat gaire i que aconsegueix amb solvència, dirigint-se a públic. També Quim Àvila amb un Feste (de tornada de tot) genera una intriga notable. Enric Auquer i Lluís Marqués, tot i no ser oficialment de la Kompanyia, repeteixen en el repartiment com ja van fer a In memoriam. Auquer explota la vis còmica amb un covard pretendent i poca pena d’esperit que ja es va percebre en les seves actuacions de, per exemple, Natale in Casa Cupiello (en la reposició del 2013). En aquest sentit, Júlia Truyol també destaca amb un paper típicament goldonià (una criada que manega els fils per ridiculitzar el seu superior, Malvolio). És un registre conegut i fortament demostrat amb els seus treballs de La Calòrica (Bluf, o Sobre el fenomen de les feines de merda, per exemple).

Sobre l’obra, finalment, remarcar l’habilitat de Pau Carrió en el registre de la comèdia (després de l’èxit de L’hostalera). Precisament, en aquest treball, Carrió recuperava part del repartiment de la primera Kompanyia Lliure (amb Laura Aubert, David Verdaguer i Javier Beltrán). Carrió demostra intuïció transformant un naufragi amb una coreografia molt narrativa, com havia traslladat a Victòria d’Enric V la guerra amb els passos marcials i percussors. Carrió té gust per representar les accions i la intel·ligència de donar velocitat de creuer a l’escena per evitar l’esgotament. Les dues hores seguides de Nit de reis passen d’una revolada. Les versions i adaptacions de música en directe són un bàlsam molt suggeridor que dona unitat a la Kompanyia que, desgraciadament, aquest any només repetirà en un format en clau de lectures dramatitzades. Actuant junts, guanyen solvència.