Jordi Bernet diu adéu a Torpedo, que reneix amb un nou dibuixant

És una mica paradoxal. Acaba de sortir el nou Torpedo, però Jordi Bernet no n’és el dibuixant. Tampoc no ho era en les primeres aventures, que dibuixava Alex Toth. Bernet, no obstant això, va saber donar una gran força gràfica al personatge creat per Enrique Sánchez Abulí, a l’estil del que Ambrós havia fet amb el Capitán Trueno. El Trueno de l’Ambrós és l’autèntica imatge del personatge més enllà del gran nombre d’autors que van dibuixar la sèrie. I el Torpedo del Bernet també és el referencial, ni que Toth esbossés els seus trets facials i ni que ara Eduardo Risso els hagi envellit presentant un Torpedo gairebé ancià. Bernet ja no comanda el grafisme de la sèrie perquè –tornant amb les analogies de grans parelles creatives– li va passar un Lennon-McCartney: després d’anys de fructífera col·laboració els de Liverpool van trencar peres, com ho han fet Abulí i Bernet.

Això no treu que tots dos no parin. Dues novetats coincideixen: Sánchez Abulí publica, amb dibuixos d’Eduardo Risso, Torpedo 1972, que situa l’acció del gàngster i el seu sequaç Rascal 18 anys després del moment en què transcorrien les seves darreres sagnants aventures.

Per la seva banda, Bernet presenta El arte de Bernet, una edició en espanyol i anglès, que mostra dibuixos i esbossos dels principals personatges de les sèries en què ha treballat: Light amb Bold, Tex, Sarvan, Andrax i Clara de noche. “És una mena de llibre que en mercats com l’americà o el francès són molt habituals, però que aquí no s’estila gaire”, explica Bernet. “Sempre he sigut un amant del dibuix i per exercitar-se com a dibuixant no hi ha res com el còmic bo. Considero tan art el treball de Tàpies com el d’Alex Raymond.”

El veterà dibuixant es va iniciar molt jovenet dibuixant a les revistes de Bruguera amb el personatge Doña Urraca, del qual se n’havia encarregat el seu pare, el dibuixant Jorge, mort prematurament. A Bernet, l’ofici li ve de família: també era dibuixant de còmics el seu oncle, Bernet Toledano, que publicava Altamiro, el de la cueva a les pàgines del TBO. Com es pot veure al llibre que ara s’ha publicat, Bernet és versàtil, pot anar del realisme al dibuix humorístic. Però on s’expressa millor el seu talent és en el dibuix a blanc i negre fet amb pinzell segons l’herència que li van aportar els clàssics americans als quals sempre ha admirat: “Frank Robins, Alex Raymond i també el mateix Alex Toth.”

El personatge en què tantes hores va esmerçar està ara a les mans de l’argentí Eduardo Risso, conegut per l’excel·lent sèrie americana 100 balas. Risso i Abulí es capbussen en el món de la tercera edat delictiva presentant un Torpedo i un Rascal que no s’aguanten els pets, però que encarà no han perdut el seu instint assassí. El patetisme del personatge resultava atractiu i graciós en la seva etapa jove, però com a malalt de Parkinson ja gran perd la simpatia que a vegades provoquen els dolents de la ficció. Torpedo 1972 obliga a la comparació. I en aquest sentit queda lluny del gran treball que va fer Bernet en l’anterior etapa.